El Dol perinatal és encara un tema tabú en la nostra societat. Això fa que les dones i famílies que el viuen se sentin molt soles i sense eines per afrontar aquest difícil procés. Paral·lelament, les professionals també han expressat una manca de recursos i formació. Donar visibilitat a aquestes experiències és essencial per transmetre la importància que mereixen ja que són situacions més habituals del que pensem. Un de cada quatre embarassos acaba amb pèrdua.

En alguns casos, tot comença amb un ‘no hi ha batec’. En d’altres, el nadó neix, però no supera els primers dies de vida. Pot passar a les poques setmanes d’embaràs o unes setmanes després del part: és el que es coneix com a pèrdua gestacional o neonatal, llavors s’inicia el dol.

Si bé és cert que durant molt de temps no se li ha donat la visibilitat necessària, gràcies a l’esforç i les demandes de moltes dones i famílies s’està aconseguint que el dol perinatal es tracti com qualsevol altre pèrdua d’un ésser estimat. Tenir l’oportunitat de dir-li pel seu nom, un espai per acomiadar-se’n, recursos per guardar-ne records o fotografies són petits detalls que ajuden a enfrontar-se a una situació emocionalment difícil per a la que moltes dones i famílies no estan preparades.

Havent detectat aquesta mancança, les professionals infermeres i llevadores de Sant Pau fa temps que treballen a prop de les famílies, escoltant les seves necessitats i buscant respostes al respecte. Amb aquest objectiu i conjuntament amb professionals d’altres hospitals de Barcelona, Sant Pau va participar en la creació de la Guia d’Acompanyament al Dol perinatal, un document de referència per als professionals del sector sanitari que tracten usuàries i famílies en dol.

En aquest sentit també, des del Servei de Neonatologia de Sant Pau i de Ginecologia, les infermeres i llevadores van crear el Grup de Suport al Dol perinatal de l’Hospital de Sant Pau. Es tracta d’un grup l’objectiu del qual és proporcionar un bon acompanyament a les famílies que han d’enfrontar-se a una pèrdua perinatal i mantenir unes cures coherents i contínues des de l’inici del diagnòstic fins al final. Moltes famílies poden iniciar el procés a CCEE d’obstetrícia, passant per sala de parts i finalitzar a nounats. És un equip multidisciplinari, format per diferents perfils: infermeres, llevadores, metgesses, Tcai, treballadores socials i psicòlogues que treballa de manera totalment transversal. Per una banda es proporcionen eines d’acompanyament als professionals que intervenen en el procés (des de l’hospital, atenció primària i associacions de famílies), i per l’altra es busca oferir recursos per transitar el dol com per exemple les capses de records on les famílies poden guardar les fotografies dels seus fills, els cabells o qualsevol tipus d’objecte que els permeti tenir una memòria present.

És, en definitiva, una feina conjunta d’humanització de les cures, on la sensibilitat i la capacitat de tractar les usuàries de manera individualitzada són elements essencials per aconseguir que tot l’equip assistencial, de qualsevol torn i Servei, treballi en la mateixa direcció: oferir la millor assistència amb una tracte humà i respectuós cap a les preferències de les famílies.