Per primer cop, l’Hospital de Sant Pau ha fet tres cirurgies de columna vertebral en una única intervenció gràcies a una tècnica molt innovadora i molt menys invasiva que els abordatges habituals. Durant tota la intervenció el pacient roman en posició decúbit lateral i els cirurgians accedeixen a la columna des de la part anterior, lateral o posterior, mantenint intacta la musculatura lumbar i evitant tocar qualsevol nervi important. A més de ser mínimament invasiva, aquesta cirurgia és més curta i redueix el risc de sagnat, el dolor i l’estada hospitalària, amb una recuperació més ràpida i uns millors resultats postoperatoris respecte als procediments quirúrgics habituals. La intervenció l’ha feta l’equip multidisciplinari de la Unitat de Cirurgia de Raquis, liderat pel Servei de Neurocirurgia. 

La nova tècnica, anomenada X-ALIF (eXtreme anterior lumbar interbody fusion o fusió intersomàtica lumbar anterior), permet combinar tots els abordatges: anterior, lateral i posterior, en una sola intervenció i amb el pacient col·locat en una sola posició: decúbit lateral. Tot a través de petites incisions a l’abdomen. L’objectiu d’aquesta cirurgia és estabilitzar la columna col·locant una sèrie de cargols o implants per restaurar l’alçada adequada del disc afectat i proporcionar suport mentre l’os creix entre les vèrtebres durant el procés de fusió (guariment ossi). 

En el primer cas dut a terme a l’Hospital de Sant Pau, el pacient tenia una estenosi del canal lumbar -és a dir, un estretament de l’estructura per on passen la medul·la espinal i els nervis que pot causar dolor o molèsties en caminar, formigueig i debilitat a les cames, claudicació de la marxa...- i hèrnies discals en aquesta zona. Concretament, se l’ha intervingut de la L5-S1, la regió de transició entre la columna lumbar i el sacre, amb un abordatge anterior. I de la L4 i L5, les dues vèrtebres més baixes de la columna lumbar, amb un abordatge lateral. Finalment, des d’un abordatge posterior se li han col·locat uns cargols per estabilitzar la columna.

“En un sol matí, li hem fet tres cirurgies que abans es feien per separat, en intervencions diferents”, explica el Dr. Juan Patino, del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital de Sant Pau, qui treballa estretament en patologia de raquis amb el Dr. Andreas Leidinger, també especialista del mateix Servei.  “Sense aquesta tècnica hauríem fet vàries intervencions o una sola cirurgia molt més agressiva per al pacient i amb un abordatge convencional”. Gràcies a aquesta tècnica i a la cirurgia poc invasiva, “queden unes cicatrius molt petites”. I, segons el Dr. Patino, “abans aquestes intervencions requerien obrir la part posterior i tenien postoperatoris de mesos, amb immobilitzacions, cadires de rodes, faixes... Ara, els pacients s’aixequen al cap de 18 hores, caminen al cap de les 18-24 hores i reben l’alta al cap de les 48-72 hores posteriors a la cirurgia”.

L’objectiu de l’Hospital de Sant Pau és aplicar aquest tipus de cirurgia i aquesta tècnica a tots els pacients amb malalties degeneratives que necessiten múltiples abordatges a la columna.

Equip multidisciplinari i tecnologia puntera

En la Unitat de Cirurgia de Raquis de Sant Pau hi intervenen professionals de diferents Serveis de l’Hospital: Neurocirurgia; Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular; Cirurgia Toràcica; Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia; Anestesiologia; Infermeria; Medicina Física i Rehabilitació; Radiologia,... que dissenyen el tipus de cirurgia segons el perfil i les necessitats de cada pacient.

Abans de la intervenció es fan vàries proves de diagnòstic per la imatge: una ressonància magnètica, un TAC i un angioTAC, per veure l’estat de les artèries i de les venes del pacient.

L’equip del Servei d'Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de Sant Pau és clau en l’abordatge anterior, és a dir, de les vèrtebres L5-S1, on es fa una incisió per sota del melic i el contingut abdominal es retrau cap a un costat. Precisament aquí, l’equip encapçalat pel Dr. Josep Maria Romero, adjunt d’aquest Servei, controla que les venes i artèries de la zona -anomenada ilíaca- estiguin ben separades per facilitar l’arribada als discos lumbars.

En les vèrtebres L4 i L5, les artèries i les venes estan just en el camí que el neurocirurgià ha de seguir per accedir a la columna lumbar. “Amb l’abordatge lateral evitem tots els vasos sanguinis i qualsevol risc per al pacient”, explica el Dr. Patino. En l’abordatge posterior s’implanta un sistema de fixació (cargols transpediculars) que restaura l’alçada adequada del disc afectat i proporciona suport mentre l’os creix entre les vèrtebres durant el procés de fusió ossi. 

Un cop al quiròfan i durant la intervenció, s’utilitzen diverses tecnologies: un TAC intraoperatori (anomenat O-ARM) que permet veure en temps real per on i com entren els cargols a la columna lumbar per estabilitzar la zona i que és cabdal en cirurgies d’alta complexitat juntament amb un sistema de neuronavegació per reduir el màxim possible qualsevol risc de lesió neurològica. I també es duu a terme un monitoratge neurofisiològic, que controla i avalua contínuament les estructures nervioses de la zona lumbar, evitant qualsevol possible lesió durant la cirurgia.