Una jornada científica i un emotiu acte de commemoració han recordat avui els 40 anys del primer trasplantament de cor fet amb èxit a Espanya i que va tenir lloc a l’Hospital de Sant Pau la nit del 8 al 9 de maig de 1984. En l’efemèride hi han assistit membres de l’equip de professionals que van fer possible aquesta fita i els actuals membres del Servei Cirurgia Cardíaca de Sant Pau, així com prop d’un centenar de pacients trasplantats de cor a l’Hospital. La jornada també ha servit per avaluar el futur en aquest àmbit de la Medicina amb el Dr. Muhammad Mohiuddin, pioner del xenotrasplantament (de cor porcí a humà); i el Dr. Ignacio Muñoz, a l’avantguarda de nous sistemes d’assistència cardíaca artificial; així com representants d’altres hospitals catalans, de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), de la Societat Catalana de Trasplantaments (OCATT), i de diverses associacions de pacients. 

“L’equip professional de Sant Pau va demostrar que el trasplantament de cor era possible, va obrir la porta. I, a banda del trasplantament en sí, és important posar especialment en valor la tasca a nivell de coordinació i de logística duta a terme l’any 1984, que va posar les bases dels protocols actuals“, explica el Dr. Antonino José Ginel, director del Servei de Cirurgia Cardíaca de Sant Pau. “No només és la cirurgia, sinó tot l’equip de professionals que intervenen al llarg de tot el procediment, començant pels qui han tractat el pacient al llarg dels anys perquè tiri endavant i arribi en bones condicions al trasplantament fins a tota la resta de Serveis que intervenen en la  cirurgia, el postoperatori i el seguiment post trasplantament i en la logística, que és brutal”, afegeix el Dr. Manel Tauron, adjunt del Servei de Cirurgia Cardíaca.

Segons el Dr. Ginel, “gràcies als donants, a la seva generositat i la de les seves famílies. Sense ells no seria possible”. En aquesta línia ha parlat la Dra. Xènia Acebes, directora assistencial de Sant Pau: “l’acte d’avui és per retre homenatge a l’equip original que va fer el primer trasplantament que van contribuí a fer de Sant Pau un Hospital capdavanter en l’avenç de la Medicina, sinó també per fer extensiu un agraïment molt explícit a tots els donants”.

El president del Patronat de l’Hospital de Sant Pau i l’institut de Recerca Sant Pau, Xavier Prats Monné, ha destacat que “la sanitat pública és la millor, és un orgull que ens manté units com a societat. En el cas de Sant Pau, es tradueix en la millor medicina amb el tracte més humà. Per això el nostre lema Més Sant Pau”.

La fita del primer trasplantament de cor amb èxit d’Espanya, la nit del 8 al 9 de maig de 1984, amb un equip de professionals encapçalat pels cirurgians Dr. Josep Maria Caralps i Dr. Josep Oriol Bonín, va impulsar la creació del Programa de Trasplantament Cardíac de Sant Pau.

Jaume Tort, director de l’OCCAT, ha destacat que “la gosadia, l’empenta i l’expertesa del primer trasplantament de cor a Sant Pau, qui també va iniciar la coordinació entre hospitals a nivell estatal i, d’alguna manera, per això l’OCCAT també celebra aquests 40 anys”. Per la seva banda, Beatriz Domínguez-Gil, directora de l’ONT, ha afirmat que “va ser un pas clau en tot el que s’ha assolit al llarg d’aquests 40 anys: ha permès que 10.000 pacients hagin pogut ser trasplantats”.  

També el Dr. Valentí Fuster, director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carlos III (CNIC), director de l’Institut Cardiovascular, i Physician-in-Chief dekl Mount Sinaí Medical Center a Nova York, ha enviat un vídeo felicitant l’Hospital de Sant Pau, “sempre amb una trajectòria extraordinària. És un orgull per a Catalunya i Espanya i, aquest primer trasplantament de cor fa 40 anys, em va motivar en la meva carrera com a cardiòleg”.

Avui es fan trasplantaments molt més complexos

A data d’avui, l’Hospital de Sant Pau ha dut a terme prop de 650 trasplantaments de cor i, actualment, compta amb la Unitat Integrada de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult -conjunta amb l’Hospital Vall d’Hebron, qui s’encarrega dels pacients pediàtrics i de les cirurgies congènites de l’adult que no són el trasplantament- sent un centre de referència a Catalunya i a l’Estat espanyol en l’abordatge d’aquestes patologies.

Segons el Dr. Ginel, “amb l’experiència hem evolucionat a fer trasplantaments en situacions molt més complexes tècnicament, que són les cardiopaties congènites. Aquests pacients tenen dues característiques: gairebé tots estan operats diverses vegades i la seva anatomia cardíaca està alterada, ja sigui de naixement, com a conseqüència de la cirurgia, o totes dues coses”.

Avui, la majoria dels infants amb cardiopatia congènita “arriben a l’edat adulta, cosa que no passava fa 20 o 30 anys perquè morien o s’havien de trasplantar molt aviat”, explica el Dr. Tauron. “Aquests pacients arriben a adults i alguns poden necessitar trasplantar-se perquè el seu cor fracassa. I al Programa de Trasplantament de Sant Pau intervenim una proporció molt alta de pacients adults que procedeixen de la Unitat de Cardiopatia Congènita”.

A Sant Pau, algunes d’aquestes cirurgies més complexes tenen l’avantatge de comptar amb el suport de Dimension Lab, una unitat transversal de l’Hospital dirigida pel Dr. Abdel Hakim Moustafa. “El que fem és proporcionar suport a través de la planificació virtual quirúrgica avançada, de manera que els cirurgians poden preparar amb precisió la intervenció segons l’anatomia del cor de cadascun d’aquests pacients”, explica el doctor. A més, “en quasi el 50% dels casos l’abordatge tridimensional influeix en l’abordatge quirúrgic d’aquests pacients”. I l’objectiu de futur és que al quiròfan aquest sistema tridimensional en sigui una part més, podent aplicar en temps real la imatge que aporta aquesta tecnologia en la cirurgia que s’està duent a terme i poder compartir la informació amb altres cirurgians o professionals de l’equip.

Codi Sant Quintí: el cor donant ja arriba

Els experts assenyalen que tots els pacients que entren en llista d’espera estan en una situació que els limita molt la seva vida diària i en la que tenen un risc vital a curt termini. Existeixen dos circuits en les llistes d’espera coordinats per l’ONT i l’OCATT: el pacient urgent, que està ingressat i connectat a un dispositiu de suport vital i que té prioritat absoluta per rebre el primer cor adequat disponible; i el pacient electiu, inclòs en la llista d’espera i que no corre risc vital.

En un trasplantament de cor hi intervenen molts professionals de diversos Serveis: Cardiologia, Cirurgia Cardíaca, Infermeria (insuficiència cardíaca, quiròfan, perfusió, postoperatori, rehabilitació), Anestèsia, Imatge Cardíaca, Intensius de Cardiologia... “Quan ens avisen que hi ha un cor donant, la infraestructura i la logística que es posa en marxa és brutal, és un engranatge que funciona molt bé i amb professionals en qui pots confiar-hi al 100%”, segons el Dr. Ginel.

Les principals fases en el trasplantament de cor, resumides a grans trets, són aquestes:

- ONT / OCATT avisa l’Hospital trasplantador de l’existència d’un donant.

- El cardiòleg i el cirurgià cardíac determinen quin pacient de la llista d’espera pot ser-ne receptor -els cors del donant i del receptor han de ser compatibles en grup sanguini i mida.

- L’Hospital trasplantador avisa l’ONT / OCATT de l’acceptació del cor donant.  

- El cardiòleg organitza el procés del pacient receptor: urgent i ja ingressat o electiu perquè ingressi a l’Hospital i començar a administrar-li el tractament immunosupressor abans d’iniciar qualsevol procediment (medicació que després serà de per vida). 

- L’equip de cirurgians cardíacs organitza la logística de quiròfan i es divideix en dos grups. Extractor, que treu el cor donant i el preserva durant el trasllat. I implantador, que treballa amb el pacient receptor. Tots dos 100% sincronitzats perquè el cor del donant, un cop extret, arribi al receptor en el menor temps possible, idealment en menys de 4 hores.   

- Quan equip extractor arriba a quiròfan, l’equip implantador treu el cor del receptor i es duu a terme el trasplantament. La cirurgia en general no baixa de les 4 hores, tot i que la cirurgia d’implantació del nou cor en sí té una durada mitjana de 1 a 2 hores.   

El Dr. Ginel destaca que hi ha dues passes molt importants. “La primera: el cirurgià extractor és qui decideix si definitivament el cor donant és adequat per al pacient receptor i truca a Sant Pau per donar la conformitat i tirar endavant. Mai pots començar a treure el cor sense estar segur que tindràs el cor donant a les teves mans (pot passar qualsevol imprevist) i, a més, ho has de fer ajustat en el temps”. Quan l’equip extractor està arribant a Sant Pau, ja girant la cantonada del carrer Sant Quintí, “truquen a quiròfan, diuen ‘Sant Quintí’ i pengen. És quan l’equip implantador comença a treure el cor del receptor, mai abans. El codi és sempre el mateix, només dues paraules. Res més. I s’ha fet servir en l’antic i en el nou Hospital, no s’ha modificat mai”. 

La tècnica quirúrgica pràcticament no ha canviat gens en aquests 40 anys, però la teràpia immunosupressora per evitar que el cos del pacient rebutgi el nou òrgan ha millorat molt. El Dr. Tauron explica que “avui, la immunosupressió és infinitament millor, amb moltes menys complicacions i molt menys rebuig, de manera que la supervivència augmenta cada cop més. Els pacients trasplantats en la darrera dècada viuen més que els trasplantats fa 15 o 20 anys i, en aquest sentit, la supervivència a 1 any és del 90%, als 5 anys del 70% i als 10 anys del 60%”. 

La taxa de pacients que necessiten un trasplantament de cor també va baixant. “Fa 40 anys tenies un infart als 45 i el més probable era que acabessis necessitant un trasplantament de cor. Avui, és possible que mai arribis a necessitar-lo (o si el necessites te’l faran molt més tard) gràcies a teràpies com l’angioplàstia o a nous medicaments disponibles”, segons el Dr. Ginel.  

Cada 80 minuts una persona mor per manca d’òrgans

El futur: trasplantament de cors d’animals i cors mecànics

En la jornada científica s’han abordat els principals reptes en l’àmbit dels trasplantaments de cor, concretament pel que fa a la manipulació genètica d’òrgans i els  xenotrasplantaments i l’enginyeria mèdica d’alt nivell aplicada a la insuficiència cardíaca terminal. En aquest darrer punt, cal destacar que Sant Pau implanta entre 3 i 5 cors artificials cada any.

El Dr. Muhammad Mohiuddin, autor dels dos primers trasplantaments del món d’un cor de porc a un ésser humà el gener de 2022 i el 20 de setembre de 2023, és el president de l’Associació Internacional de Xenotrasplantaments (IXA). Amb més de 30 anys de recerca en aquest àmbit, assenyala que “el xenotrasplantament o trasplantament d’òrgans entre espècies és el futur, un camí viable a mig i llarg termini per salvar i allargar la vida dels pacients. Per a una persona que no té cap més opció, és una oportunitat per poder seguir vivint. Salvem vides i reduïm les llistes d’espera. Cada 80 minuts una persona mor per la manca d’òrgans”.

“Si els xenotrasplantaments es perfeccionen, no cal esperar a que el pacient estigui a punt de morir per fer una intervenció, hi hauria més possibilitats d’èxit perquè el seu sistema immunològic estarà sa i podrà tenir una supervivència més llarga”, explica el Dr. Mohiuddin. “Potser quan es resolguin tots els problemes actuals, el pacient prefereixi rebre l’òrgan de porc que l’òrgan d’una persona. I una altra opció és que es pot utilitzar l’òrgan de porc fins que estigui disponible un òrgan humà, és a dir, es pot fer allò que anomenem trasplantament pont”.   –

L’anatomia del cor porcí i humà és molt similar. Avui, els xenotrasplantaments són molt cars perquè tot i que els porcs són més fàcils de criar que altres espècies i el cor assoleix la mida humana en 6 mesos, cal modificar-los genèticament perquè siguin menys immunogènics per als humans i només un nombre limitat d’empreses els fabriquen. Però ja es poden emprar.

Dr. Ignacio Muñoz Carvajal, director del Servei de Cirurgia Cardiovascular de l’Hospital Reina Sofía i reconegut per ser a l’avantguarda del desenvolupament de nous sistemes d’assistència cardíaca artificial on participen equips de recerca d’aquest hospital, de l’Institut Maimònides d’Investigació Biomèdica (IMBIC) i de la Universitat de Còrdova, ha parlat de les alternatives futures en aquest àmbit i del repte de la recerca biomèdica en els serveis públics de salut “perquè el número d’òrgans donants disponibles és cada cop més baix”.

El doctor ha presentat el cor total artificial que han desenvolupat (el projecte Reinheart) i el projecte d’assistència ventricular (anomenat Reinvad). Actualment, el seu equip duu a terme un ampli ventall de projectes en recerca: teràpia cel·lular, actiu en trasplantament renal i que volen aplicar a la insuficiència cardíaca avançada (IC); teràpia genètica, caracteritzant els gens implicats en la IC idiopàtica senil; telemedicina per a monitorar en remot els dispositius implantables; i també diversos projectes de recerca bàsica i assajos clínics. “La recerca, la innivació i el desenvolupament tecnològics són cabdals. La IC avui és la primera causa de mort al món malgrat els avanços en tractaments innovadors i el trasplantament cardíac té importants limitacions per a la gran quantitat de pacients que estan amb IC”.