La insuficiència cardíaca és la principal causa d’ingrés a l’hospital en persones majors de 65 anys

La insuficiència cardíaca continua sent la principal causa d’ingrés hospitalari en persones majors de 65 anys, una malaltia complexa que afecta progressivament la qualitat de vida i que cada cop té més incidència a mesura que augmenta l’esperança de vida. A més, cal tenir en compte que el 30% de les persones diagnosticades amb problemes cardíacs no tenen símptomes i que la genètica i l’estrès són factors que no s’han de subestimar. Son algunes de les conclusions destacades del darrer Sant Pau Talks, amb el títol “Quan el cor falla. Repensar la vida després d’un ensurt”, en què s’ha abordat l’impacte físic i emocional de les malalties de cor des de la mirada dels pacients i dels professionals.

A la sessió hi han participat l’advocada i política Magda Oranich, l’editor Ernest Folch, el periodista Pere Mas i els doctors Xavier Viñolas i Marta Campreciós, director i coordinadora clínica del Servei de Cardiologia de Sant Pau respectivament. La trobada ha estat moderada per Cristina Puig, periodista i cap de Continguts Estratègics de Sant Pau.

Històries de vida i segones oportunitats

Els tres convidats han coincidit en destacar la rapidesa amb què pot aparèixer un problema cardíac i la importància de la prevenció i el control mèdic.

Pere Mas, periodista, ha explicat com una prova d’esforç rutinària li va salvar la vida. “No tenia cap símptoma. En un control em van fer una prova d’esforç i vaig saber que tenia una obstrucció greu del tronc comú. M’havia d’operar immediatament.” Mai abans havia anat al cardiòleg. Va reconèixer que l’experiència el va fer més conscient de la importància de les revisions preventives: “El que em va passar demostra que un cor pot fallar encara que et trobis bé. Cal fer-se controls, no esperar a tenir un ensurt.”

Magda Oranich, advocada i política, ha compartit la seva experiència amb una insuficiència cardíaca greu diagnosticada el 2014. “Em cansava molt, no podia respirar i havia de dormir asseguda. Vaig entrar morta i en vaig sortir viva.” Ara fa anys que està completament recuperada, però manté molt viu el record: “Quan ens trobem amb altres pacients, ensenyem les nostres cicatrius de guerra.” Durant el debat, Oranich també ha insistit en la necessitat de fer pedagogia sobre la perspectiva de gènere en les malalties de cor, recordant que moltes dones presenten símptomes diferents dels homes: “De vegades no és un dolor al pit, sinó cansament o molèsties d’estómac. Cal estar-ne alerta.”

Ernest Folch, editor i periodista, ha descrit amb precisió l’infart que va patir el maig del 2020, en plena pandèmia: “Em vaig despertar una matinada suant i amb una mica de febre. Els símptomes eren compatibles amb la Covid i també amb una miocarditis. Va començar un carrusel de proves que anaven empitjorant fins que em van confirmar que tenia un infart. Hi havia dues artèries molt fines i al cap de 45 minuts vaig deduir que m’estaven posant tres stents.”

Tot i ser una persona esportista, sense hàbits tòxics i amb bona salut aparent, Folch va patir més endavant una fibril·lació auricular que va requerir tractament amb crioablació. “Quan el Dr. Viñolas em va dir que m’havien d’operar, el vaig odiar una mica. Però aquella intervenció em va salvar.” Folch també ha destacat l’impacte vital d’aquell episodi: “Vaig abraçar la meva dona i la meva filla i vaig decidir que canviava de feina. Portava cinc anys amb molt d’estrès. Aquell ensurt em va fer repensar la vida.”

La mirada dels professionals

Durant el debat, el Dr. Viñolas ha remarcat que “el moment del diagnòstic és crític, perquè la informació costa molt que el pacient l’entengui”, i que cada cop és més freqüent trobar casos d’arrítmies com la fibril·lació auricular, sovint sense símptomes previs.

La Dra. Campreciós ha insistit en la importància de la prevenció i la detecció precoç, recordant que “el 30% de les persones diagnosticades amb problemes cardíacs havien estat asimptomàtiques” i que “la genètica i l’estrès són factors a no subestimar”.

L’acte també ha comptat amb la participació de la Dra. Zoraida Moreno, cardiòloga esportiva de la Unitat d’Arrítmies de Sant Pau, qui ha remarcat que “l’activitat física és una eina terapèutica més” i que pot reduir la diabetis, el colesterol i el risc de nous infarts, a més de millorar la salut mental i la qualitat de vida. Ha advertit, però, que cal “fer exercici amb seny i sota control mèdic, especialment a partir dels 40 anys o després d’un problema cardíac”.

Trasplantament cardíac i innovació: esperança per a la insuficiència cardíaca greu

Un dels moments més emotius de la sessió ha estat el testimoni en vídeo del diputat David Pérez, pacient trasplantat de cor a Sant Pau el 2024. Pérez ha relatat com, abans del debat d’investidura al Parlament de Catalunya, va començar a sentir una pressió intensa al pit i una suor abundant: “Vaig pensar: això no ho he sentit mai. És molt estrany. Millor que em vegin.” Minuts després, una ambulància del SEM el traslladava d’urgència a Sant Pau, on se li va diagnosticar un infart greu que el deixaria amb el cor severament danyat. Precisament, Andreu Alfonso, subdirector del Cat112, i Miguel Ángel Martín López, infermer del SEM, han destacat durant el Talks que davant d’un possible infart és vital actuar amb la màxima celeritat i trucar al 112 per posar en marxa tots els codis d’emergència per minimitzar les possibles seqüeles i incrementar l’índex de supervivència. 

Després d’un llarg període d’ingressos i tractaments, el seu cas va derivar en insuficiència cardíaca terminal, i mesos més tard els equips mèdics li van comunicar que entrava a la llista d’espera per a trasplantament. “Quan em van trucar dient que hi havia un cor per a mi, no vaig tenir por —va recordar—, vaig pensar: per fi”, ha explicat en David Pérez. En la seva intervenció enregistrada, ha transmès un missatge de gratitud i d’esperança, destacant “l’acte de generositat immensa de les famílies donants” i “la professionalitat i la humanitat dels equips mèdics i d’infermeria de Sant Pau”. També ha compartit la seva reflexió personal després de l’operació: “Abans, la meva prioritat número u era la feina. Ara sé que la persona més important de la meva vida sóc jo mateix. El trasplantament no només m’ha donat un cor nou, sinó una manera nova de viure.”

El Dr. Manel Tauron i la Dra. Laura López, del Servei de Cirurgia Cardíaca i d’Insuficiència Cardíaca respectivament, han descrit el procés del trasplantament i l’acompanyament mèdic i humà que reben aquests pacients. També s’ha presentat el cas de la Sílvia Cabrera, pacient que va portar durant 4 anys un dispositiu d’assistència ventricular després d’una miocardiopatia associada a un tractament oncològic, i que avui viu amb el seu cor recuperat. “La insuficiència cardíaca és una malaltia molt prevalent”, ha recordat la Dra. López, “però l’avenç de les tècniques quirúrgiques i de suport mecànic permet que pacients molt greus puguin recuperar una bona qualitat de vida.”

Perspectiva de gènere i recerca

La Dra. Elena Roselló, adjunta de Cirurgia Cardíaca, ha presentat l’estudi PGCOR (Perspectiva de Gènere en Cirurgia Coronària), que mostra com les dones arriben a la cirurgia en pitjor estat funcional, amb més urgències i complicacions postoperatòries. “Volem entendre per què passa i dissenyar intervencions que millorin el pronòstic de totes les pacients”. Els experts coincideixen que la perspectiva de gènere és cabdal per entendre millor els símptomes, ja que les dones sovint consulten tard o interpreten de manera diferent els signes d’un infart, que poden manifestar-se com a fatiga o dolor d’estómac en lloc del típic dolor toràcic.

Un missatge final: el cor també necessita comunitat

El Dr. Viñolas ha tancat la sessió amb un missatge clar: “Tractem cors, però sobretot tractem persones. La tecnologia i la intel·ligència artificial ens ajudaran molt, però el més important és acompanyar els pacients i entendre la seva vida més enllà de la malaltia.”

El Sant Pau Talks “Quan el cor falla. Repensar la vida després d’un ensurt” forma part d’un cicle de conferències que l’Hospital de Sant Pau organitza com a fòrum de difusió i debat obert a la ciutadania sobre temes de salut clau, amb experts de renom i la veu dels pacients, dins l’eix estratègic #MésComunitat.