Sant Pau la Fundacio Catalana Sindrome de Down i la Universitat de Cambridge descriuen per primer cop la historia
La revista The Lancet, referent mundial en Medicina, publica l’article “Clinical and biomarker changes of Alzheimer’s disease in adults with Down síndrome: a cross-sectional study”, liderat per investigadors del Grup de Recerca en Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca de Sant Pau, la Unitat Alzheimer Down de l’Hospital de Sant Pau i la Fundació Catalana Síndrome de Down, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Cambridge, Regne Unit, i amb l’impuls de la Fundació “la Caixa”.
Aquest treball descriu, per primera vegada, la història natural de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down. Determina l’ordre i la temporalitat dels canvis dels diferents biomarcadors que antecedeixen al deteriorament cognitiu associat a la malaltia d’Alzheimer en la síndrome de Down. L’estudi, pioner en el seu camp, engloba un total de 388 participants amb síndrome de Down i 242 individus de controls sans, i analitza biomarcadors bioquímics, de neuroimatge i cognitius. La Fundació “la Caixa” ha destinat 923.000€ durant els tres anys en els que s’ha realitzat l’estudi.
L’esperança de vida de les persones amb síndrome de Down ha augmentat de forma exponencial en les darreres dècades, fruit dels avenços mèdics i del tractament de les comorbiditats associades a la síndrome. Malauradament, aquesta major esperança de vida ha revelat un risc molt elevat de desenvolupar una malaltia d’Alzheimer entre aquesta població degut a que en el cromosoma 21, que aquestes persones tenen triplicat, es troba el gen de la proteïna precursora d’amiloide. L´inici de la malaltia es manifesta normalment al principi de la cinquantena, i el risc acumulat de patir Alzheimer en la seixantena és superior al 90%.
Els resultats del treball de recerca mostren que els canvis en els biomarcadors cognitius, bioquímics i d’imatge en els usuaris amb síndrome de Down s’expandeixen durant més de 20 anys. Això estableix una llarga fase preclínica on els biomarcadors segueixen un ordre previsible de canvis abans de l’aparició de la demència de la malaltia d’Alzheimer i en un ordre i una temporalitat sorprenentment similars a les descrites en la malaltia d’Alzheimer esporàdica i autosòmica dominant, forma de la malaltia causada per una alteració genètica que té una aparició precoç (freqüentment abans dels 55 anys).
Els canvis més precoços comencen als 30 anys d’edat, amb la disminució dels valors d’amiloide en líquid cefaloraquidi (LCR) i un augment de les concentracions plasmàtiques de neurofilament (un marcador de neurodegeneració), seguit per un augment de les concentracions de la proteïna tau en LCR i per reduccions en el metabolisme cerebral. Als 40 anys es produeix l’atròfia cerebral juntament amb un deteriorament cognitiu que evoluciona fins a un diagnòstic de malaltia d’Alzheimer prodròmica o fase simptomàtica de la malaltia i, eventualment, a una demència per malaltia d’Alzheimer als 50 anys.
El coneixement d’aquesta fase preclínica de la malaltia ofereix una magnífica finestra d’oportunitats per intervenir abans que els símptomes no es desenvolupin. Entendre el patró de canvis en els diferents biomarcadors és crucial pel disseny d’assajos clínics en la síndrome de Down, destinats a prevenir o moderar la progressió de la malaltia d’Alzheimer en aquesta població, ja que aquests biomarcadors podrien ser útils per seleccionar les dianes terapèutiques i per monitoritzar la progressió de la malaltia o la resposta a un potencial tractament.
Per tant, els resultats i les conclusions d’aquest estudi tenen diverses implicacions:
En primer lloc, donen suport al concepte de la síndrome de Down com a forma genèticament determinada de la malaltia d’Alzheimer. Els canvis en el cervell es desenvolupen durant dècades abans del començament dels primers símptomes. Aquest concepte de malaltia genèticament determinada, assimila la síndrome de Down amb la malaltia d’Alzheimer autosòmica dominant, la qual cosa té un gran efecte en el maneig del pacient i en l’assessorament familiar dels adults amb síndrome de Down.
En segon lloc, els resultats mostren que la malaltia d’Alzheimer en la síndrome de Down és qualitativament igual que en la població general. Els canvis bioquímics en la seva direcció i magnitud són similars als descrits en la malaltia d’Alzheimer esporàdica i autosòmica dominant. Els mapes d’atròfia, hipometabòlics i d’amiloïdosis també són similars als descrits en les formes esporàdiques i autosòmiques dominants de la malaltia.
En tercer lloc, mostra que l’augment molt precoç dels nivells de neurofilaments en plasma i l’hipometabolisme cerebral es produeixen molt abans del que es pensava en individus amb síndrome de Down. La qual cosa significa que el dany cerebral, la neurogeneració, comença anys abans del que es pensava, subratllant la necessitat d’intervencions més precoces.
En quart lloc, tant la llarga fase preclínica com les similituds amb la malaltia d’Alzheimer en la població general, converteixen a la població amb síndrome de Down, com ja ho era la malaltia d’Alzheimer autosòmica dominant, en un model adequat per als estudis farmacològics de prevenció (assajos clínics) de la malaltia d’Alzheimer. Aquests assajos són indispensables per a les persones amb síndrome de Down, però podrien resultar beneficioses per a la població general. La malaltia d’Alzheimer en la síndrome de Down podria ser més fàcil de curar que en la població general.
En resum, aquest estudi mostra que els tipus i la temporalitat dels canvis de la malaltia d’Alzheimer en la síndrome de Down són els mateixos que els que es produeixen en la població general. El coneixement de la llarga fase preclínica és el primer pas essencial per al desenvolupament de futures teràpies que aconsegueixin endarrerir o prevenir la malaltia d’Alzheimer en la síndrome de Down i, pot ser, en la població general. És possible que la millor manera de lluitar amb la malaltia d’Alzheimer en la població general, fos ajudar a les persones amb síndrome de Down a vèncer la seva pròpia malaltia.