La Red MAPAC/MPC, impulsada per Sant Pau, ja suma una trentena d’hospitals d’arreu de l’Estat

31 hospitals s’uneixen gràcies a la iniciativa MAPAC per millorar la seva eficàcia i qualitat assistencial, mitjançant la coordinació d’accions orientades a optimitzar l’adequació clínica i sanitària en la presa de decisions de salut. Una xarxa d’àmbit estatal, coordinada des de Sant Pau, on va néixer el 2019, amb la finalitat de fomentar la col·laboració entre els centres que hi participen, per afavorir el treball compartit i ampliar progressivament la seva activitat i impacte. Des d’aquesta xarxa ja s’han publicat 3 articles rellevants en revistes d’alt impacte.
 

La Iniciativa MAPAC (Millora de l’Adequació de la Pràctica Assistencial i Clínica) es va posar en marxa a l’Hospital de Sant Pau l’any 2011, en el marc d’un moviment global per promoure una atenció sanitària més adequada i eficient, alineada amb altres iniciatives internacionals orientades a la millora de l’adequació i a la desinversió en pràctiques de poc valor, com Choosing Wisely o Do Not Do de la NICE. “Posteriorment, diversos hospitals de l’Estat han anat constituint comissions similars, denominades de millora de l’adequació o de la pràctica clínica. A més, al nostre entorn, han sorgit altres iniciatives rellevants, com l’ESSENCIAL de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i, a nivell estatal, el Compromís per la Qualitat de les Societats Científiques a Espanya, impulsat pel Ministeri de Sanitat”, explica el Dr. Xavier Bonfill, director del Servei d’Epidemiologia Pública i coordinador de MAPAC.
 

“L’adequació en l’àmbit sanitari fa referència al grau en què una intervenció, ja sigui un tractament, una prova diagnòstica o un procediment, presenta un balanç favorable entre els beneficis i els riscos per a un/a pacient concret/a, tenint en compte les seves característiques clíniques i el context dels recursos disponibles” informa Bonfill.
 

Aquesta millora de l’adequació implica identificar i reduir l’ús de pràctiques assistencials que són ineficaces, que no han demostrat ser efectives, que presenten un balanç desfavorable entre beneficis i riscos o costos, o bé que disposen d’alternatives més segures, eficaces o eficients. Això inclou procediments diagnòstics o terapèutics, pràctiques clíniques, cures i processos assistencials que no aporten valor i poden generar riscos o malbaratament de recursos.
 

Per desenvolupar la iniciativa a Sant Pau, es va constituir la Comissió MAPAC amb la missió d’impulsar la millora contínua de la pràctica assistencial i fomentar un ús racional dels recursos, mitjançant la identificació de prestacions de poc valor i la formulació de recomanacions i accions concretes per a la seva millora.
 

Es tracta d’una comissió multidisciplinària, actualment formada per 23 membres procedents de diversos àmbits assistencials, entre els quals s'inclouen la Direcció Mèdica i representants d’Infermeria.
 

Quines accions es porten a terme?

S’elaboren informes a partir de les avaluacions realitzades, es formulen recomanacions i es proposen accions concretes per millorar l’adequació. A més, es generen indicadors per al monitoratge i es fa una àmplia difusió dels resultats, tant a través de canals interns com externs.

Els beneficis esperats són millorar la qualitat assistencial optimitzant els recursos disponibles. Així mateix, es vol estimular la participació activa i constructiva de tots els responsables dels circuits assistencials, mitjançant un procés rigorós, transparent i col·laboratiu.

Les propostes d’avaluació poden originar-se tant des de la mateixa Comissió com des de la Direcció o qualsevol Servei de l’Hospital. Així mateix, també es detecten a partir de publicacions generades per altres iniciatives d’avaluació. En aquest context, el web www.dianaSalud.com, desenvolupat l’any 2013 pel Servei d’Epidemiologia, esdevé una eina molt valuosa. Es tracta d’un repositori en línia, d’accés obert, independent i actualitzat periòdicament, que recull iniciatives i valoracions nacionals i internacionals sobre intervencions sanitàries, amb l’objectiu d’identificar aquelles de baix valor o inadequades. Aquesta plataforma facilita significativament la identificació de possibles àrees a avaluar.
 

Les prestacions identificades per ser avaluades es prioritzen i s’analitzen en un grup integrat pels responsables assistencials de la prescripció i per l’equip tècnic del Servei d’Epidemiologia. A partir d’aquesta anàlisi, s’elaboren recomanacions i propostes d’acció que es consensuen en una reunió de la Comissió.
 

Finalment, s’elabora un informe que es presenta al Comitè Directiu del Programa de Qualitat Assistencial, amb la finalitat que la Direcció aprovi les accions de millora proposades.
 

Sobre la Red MAPAC/MPC

La Red MAPAC/MPC (Red de Mejora de la Adecuación de la Práctica Asistencial y Clínica/ Mejora de la Práctica Clínica) es va crear l’any 2019 com una xarxa d’àmbit estatal amb la finalitat de fomentar la col·laboració entre els centres que hi participen voluntàriament, afavorir el treball compartit i ampliar progressivament les seves activitats i el seu impacte. El seu objectiu principal és millorar la qualitat assistencial mitjançant la coordinació d’accions orientades a optimitzar l’adequació clínica i sanitària en la presa de decisions en salut.
 

En aquest marc, la xarxa treballa per fer més eficient el procés d’avaluació, proposant accions concretes basades en l’evidència per millorar l’adequació de les pràctiques assistencials. A més, promou la difusió conjunta dels resultats obtinguts, amb l’objectiu de maximitzar l’impacte de les millores implementades, tot incrementant-ne el valor, la sostenibilitat i l’interès potencial entre els professionals i els diferents agents del sistema de salut.
 

Actualment, la integren 31 centres de quatre comunitats autònomes, Catalunya, País Basc, Navarra i Madrid, però rebem de manera contínua noves sol·licituds d’incorporació.

“La Red és coordinada per la Comissió MAPAC de l’Hospital de Sant Pau. Com a tal, organitza i lidera les reunions mensuals de seguiment, centralitza i manté actualitzat el registre dels centres participants, incorporant-hi aquells que s’hi volen afegir, i fa el seguiment de l’evolució dels estudis en curs. A més, coordina el manteniment d’una pàgina web i l’elaboració d’un butlletí periòdic que recull tota la informació rellevant per als centres i que es distribueix entre totes les persones inscrites i interessades en els projectes desenvolupats en el marc de la xarxa” comenta el seu coordinador.
 

Més informació
 

Un treball cooperatiu

Cadascun dels estudis plantejats en el marc de la xarxa compta amb un o dos centres coordinadors, que s’encarreguen d’elaborar el protocol específic de l’estudi, impulsar-ne la posada en marxa i fer-ne el seguiment als diferents centres participants. Un cop definit el protocol, es fa la proposta als altres centres de la xarxa, que poden decidir participar-hi de manera voluntària, en funció del seu interès i disponibilitat. En cadascun d’aquests centres que participen, es recullen les dades anonimitzades a partir d’un qüestionari comú per a tots. Posteriorment, les dades són analitzades de forma conjunta, i s’avalua l’adequació o la possible inadequació de la prestació, d’acord amb els criteris que prèviament s’havien consensuat i publicat en el protocol.
 

Entre tots els centres participants s’elabora un informe de resultats i es proposen unes recomanacions i unes accions de millora, si es consideren necessàries. Aquests resultats es comparteixen i discuteixen en les reunions periòdiques de la xarxa. De forma conjunta també es redacta un manuscrit per a la seva posterior publicació en una revista científica.
 

Entre les accions habituals destaca la reavaluació, que s’efectua després d’un temps prudencial per valorar l’efectivitat i l’impacte de les accions implementades.
 

Fins a la data actual s’han publicat tres manuscrits: “Prevalença de medicaments potencialment inadequats i dinàmica de prescripció en pacients ancians hospitalitzats a Espanya” ; “Adequació del cateterisme urinari en l'àmbit hospitalari: un estudi observacional multicèntric”  i “Sol·licituds de proves preoperatòries per a cirurgies electives de diferent complexitat: adequació i variabilitat interhospitalària”.
 

“Tot aquest procés estructurat aspira a no només reduir la variabilitat clínica i millorar la qualitat assistencial, sinó també garantir un ús més eficient dels recursos disponibles”, clou Xavier Bonfill.