Un consorci internacional d’investigadors liderat pel Dr. Jordi Surrallés, director del Servei de Genètica de l’Hospital de Sant Pau, Catedràtic de Genètica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) i el Dr. Miquel Àngel Pujana, director del Programa de Recerca ProCURE de l’Institut Català d’Oncologia (ICO, IDIBELL) ha identificat un nou gen, implicat en el càncer de mama familiar, anomenat EDC4.
Els investigadors han demostrat que EDC4 codifica un proteïna que interacciona amb BRCA1 i que té un paper fonamental en la reparació del DNA pel mecanisme de recombinació homòloga. Aplicant tècniques de seqüenciació massiva en més de mil pacients amb càncer de mama i controls sans, els investigadors han vist que la freqüència de portadors de mutacions en EDC4 en pacients amb càncer familiar és 6 cops més alta que en persones sanes. A més, els investigadors han estudiat en detall l’efecte d’aquestes mutacions emprant tècniques avançades d’enginyeria i edició genètica i han pogut demostrar que les mutacions són patogèniques perquè anul·len la funció reparadora d’EDC4. Finalment, els autors de l’estudi han demostrat que cèl·lules amb EDC4 mutat són molt sensibles als inhibidors de la PARP, el que planteja una oportunitat per explorar una possible via terapèutica per a les pacients amb mutacions en aquest gen.
Origen genètic del càncer de mama
El càncer de mama és un dels tumors més prevalents en la nostra societat. Es calcula que un 5-10% d’aquests càncers són d’origen hereditari, presentant-se en famílies sovint amb múltiples pacients amb edats relativament joves. Els gens causals més importants són els anomenats BRCA1 i BRCA2, descoberts a mitjans dels anys noranta. BRCA1 és un gen supressor tumoral implicat en la reparació del DNA per recombinació homòloga i en la preservació de la integritat del genoma. Tumors de mama o d’ovari deficients en un d’aquests dos gens són molt sensibles a una quimioteràpia de nova generació, els inhibidors de la PARP, que està revolucionant el tractament oncològic d’aquest tipus de càncer. El descobriment de nous gens implicats en aquests mecanismes de reparació és molt important per entendre el desenvolupament d’aquests tumors i aprofundir en les seves vulnerabilitats terapèutiques.
Càncer hereditari a l’Hospital de Sant Pau
L’Hospital de Sant Pau és pioner a Espanya en l’estudi del gens BRCA1 i BRCA2 en pacients amb càncer de mama i d’ovari hereditari i fou el primer hospital de l’Estat en incloure l'anàlisi genètica d’aquest gens per oferir una millor atenció a les pacients i les seves famílies. La Dra. Teresa Ramón y Cajal coordina la Unitat de Consell Genètic del Càncer Hereditari del Servei d’Oncologia Mèdica, dirigit pel Dr. Agustí Barnadas. La Dra. Adriana Lasa coordina la Unitat d’Oncogenètica del Servei de Genètica de l’Hospital, dirigit pel Dr. Jordi Surrallés. Ambdues unitats de l’hospital treballen de forma conjunta des de l’any 1995 per oferir un diagnòstic i assessorament en el context del càncer familiar i hereditari, així com també en el seguiment clínic, prevenció, detecció precoç i tractament altament especialitzat dels pacients de l’Hospital. L’experiència acumulada amb milers de famílies ha permès dinamitzar també múltiples projectes de recerca biomèdica traslacional en benefici dels pacients. L’Hospital de Sant Pau ha anat incorporant les últimes tecnologies en diagnòstic genètic. Actualment s’analitza un panell de múltiples gens de predisposició tumoral en cada pacient gràcies a les tècniques de seqüenciació massiva de nova generació. L’impuls de la medicina genòmica a l’Hospital ha estat possible gràcies als nous seqüenciadors massius incorporats a l'Àrea de Genòmica Clínica i a l’increment de plantilla destinada a la seqüenciació massiva, inclòs nou personal tècnic i un nou facultatiu amb perfil Bioinformàtic. Aquestes millores fan que Sant Pau sigui un dels centres assistencials de tot l’Estat amb major capacitat de seqüenciació, precisió diagnòstica i enfoc terapèutic individualitzat.
Nature Communications
Aquest estudi ha estat publicat a la revista Nature Communications en un article coliderat pel Dr. Surrallés i el Dr. Pujana (http://rdcu.be/IqIX). Els dos primers coautors de l’article són el Dr. Gonzalo Hernández de la UAB i la Dra. María José Ramírez del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER), ambdós Investigadors postdoctorals de grup de recerca del Dr. Surrallés que forma part de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de l’Hospital de Sant Pau, la UAB i el CIBERER. Altres coautors de l’estudi són Jordi Minguillón, Míriam Aza-Carmona, Massimo Bogliolo i Roser Pujol del equip del Dr. Surrallés, Paco Quiles, Gorka Ruiz de Garibay, Juana Fernández, Nadia García, Adrià López, Mònica Salinas, Àlex Teulé, Joan Brunet i Conxi Lázaro de l’ICO, Rosario Prados-Carvajal i Pablo Huertas del CABIMER (Sevilla), Sara Gutiérrez-Enríquez i Orland Díez de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Javier Benítez del CNIO (Madrid), Paolo Radice i Paolo Peterlongo de l’Institut Nacional del Tumor de Milà (Itàlia), Detlev Schindler de la Universitat de Wurzburg (Alemanya) i Xosé Puente de la Universitat d’Oviedo.
