IMPRESCINDIBLES
IMPRES
CINDIB
LES
Les dones que han fet història a Sant Pau
A partir del 28 de maig
Vestíbul de l’Hospital de Sant Pau
Amb més de sis segles d’història, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fundat el 1401 ha estat testimoni i protagonista de les transformacions de Barcelona. La seva imatge és referent d'un espai d'acollida, cura i formació, tant a l’edifici gòtic del Raval com als pavellons modernistes de l’Eixample.
Des del segle XV, l’Hospital ha estat l’escenari d’un complex món laboral en el qual homes i dones han compartit feines i on tot un univers femení va ser present, duent a terme tasques sovint subordinades, però essencials pel funcionament de tot l’engranatge.
Aquesta exposició gira entorn la contribució de les dones en l’àmbit hospitalari amb la intenció de promoure la reflexió sobre els desafiaments actuals. Malgrat la presència majoritàriament femenina entre el personal, encara cal assolir la igualtat, reduir els desequilibris i impulsar la incorporació de la perspectiva de gènere en salut.
Durant molt temps, la de les dones ha estat una presència amagada. Però gràcies a elles, avui Sant Pau és també un referent en la incorporació de la perspectiva de gènere en salut.
LES DONES
ASSISTIDES
Durant els primers segles, les dones que ingressaven a l’Hospital per motius com la pobresa, l’abandonament, les malalties mentals o la maternitat i constituïen un grup minoritari entre els pacients. Els registres inicials d’entrades de malalts mostren una majoria d’homes: mariners, soldats, pelegrins o pagesos desplaçats.
L’orfandat i l’abandó van fer que les nenes fossin un grup molt nombrós a l’Hospital. La institució les acollia i intentava reincorporar les supervivents a la societat.
Amb el rigorós registre dut a terme per l’Hospital es creava un arxiu de dades que reflectia comportaments demogràfics i socials de la ciutat, actuant com un valuós testimoni de la vida al llarg dels diversos periodes històrics.
Bartomeva
Fou una nena abandonada a les portes de l’Hospital, portava un anell, l’únic indici que podria permetre identificar-la. Un gest ple de tristesa i d’esperança. Els pares, que conservaven l’altra meitat de l’anell, el donaren com a senyal per poder reconèixer-la més endavant.
Caterina
El 1457 Caterina, que va entrar a l’Hospital amb malestar, fatiga i mal de cap, va ser instal·lada a la Sala Primera d’on va sortir curada. És la primera dona de la qual es té registre d'haver estat ingressada.
Anna Cabratosa
El 1647 trobaren per la ciutat a Anna Cabratosa, l'han trobat “fent l’orat” és a dir, amb actituds pròpies d’una malalta mental i la van ingressar a l’Hospital. Segons el registre, va recuperar el seny.
LES DONES
BENEFACTORES
El suport de les dones a la fundació i manteniment de l’Hospital de la Santa Creu es va manifestar no només en les contribucions de destacades benefactores de les elits catalanes, sinó també en les humils aportacions de dones anònimes que des dels inicis del segle XV, van donar impuls a la institució per caritat cristiana i per mandat evangèlic.
Totes elles mostren el compromís de la noblesa i de l’alta burgesia amb la construcció de l’Hospital, no tan sols com a forma de redempció a través de l’almoina, sinó també com una forma de manteniment de l’estatus social.
Amb les seves aportacions, cada una va contribuir a fer créixer l’Hospital i a seguir construint la imatge de la institució com a centre sanitari referent, tant en l'àmbit local com en l'estatal.
Guillemoneta
El 8 de juliol de 1404 Guillemoneta, esposa de Galceran de Sitges, deixà constància del seu vincle amb l’Hospital de la Santa Creu en les seves darreres voluntats. Llegà cinc sous a l’Hospital, un gest testimoni de la presència de la institució en la caritat baixmedieval catalana.
Reina Maria
L’any 1421, la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim, va prendre l’Hospital de la Santa Creu sota la seva protecció i guiatge. Un gest provinent de la monarquia castellana que va tenir lloc en un moment en què caritat i poder es donaven la mà.
Anna de Pinós
Anna de Pinós, de Centelles i de Fenollet, comtessa de Quirra i de Centelles va fer construir una nova part de l’Hospital, coneguda popularment com a “Cambra de la Comtessa”, destinada a assistir els membres de la seva família.
Lucrècia, Victòria i Elena
Els llegats de Lucrècia de Gualba, Victòria Astor i Elena Soler foren decisius en la fundació de la Casa de Convalescència, que s'ocupà, des de 1680, de la cura dels malats ja guarits. Així va contribuir a la creació d'un espai per al tractament continuat de les persones que necessitaven un procés de recuperació i rehabilitació, sentant un precedent pels actuals centres socio-sanitaris.
LES DONES
CUIDADORES
Gairebé des dels inicis de la institució, les dones s'encarregaven de la cuina hospitalària, la recol·lecció d'herbes i la confecció de roba per als pacients. Ensenyaven costura i puntes a les joves acollides, dotant-les d'eines per a la seva subsistència.
A partir del segle XVIII, les Germanes Hospitalàries van ser les primeres a rebre formació en l'assistència al malalt i van assumir la infermeria fins al segle XX; els estudis de Medicina es van obrir a les dones a finals del segle XIX, i les primeres doctores en Farmàcia ho serien a començaments del segle XX.
A Sant Pau s’hi van crear l'Escola d'Assistents Tècnics Sanitaris el 1953 i l'Escola Universitària d'Infermeria el 1967. L’Hospital va ser un centre pioner en la institucionalització i consolidació de la formació sanitària femenina a Catalunya, especialment a partir de mitjans del segle XX.
Aquestes pioneres van obrir el camí a un imparable moviment de feminització del sector sanitari que continua fins a l’actualitat: més del 70% de les persones que treballen a l'Hospital està compost per dones.
Romina
Dona de Francesc Folgueres, va cuidar Cristòfor, un nen abandonat a l’Hospital de la Santa Creu. Després d'una interrupció en la seva tasca per la seva situació delicada va retornar, però el nen va morir poc després. La seva història reflecteix un treball discret però intens, que va ser clau per a la supervivència de moltes criatures i que, en molts casos, els va proporcionar els vincles afectius que els mancaven.
Magdalena Figueras
Es va incorporar a l’Hospital de la Santa Creu l’1 de març de 1694 per ocupar el càrrec de Coch Major. Per primer cop, una dona assumia la capçalera de tota la cuina de l’Hospital. Un canvi discret, però que va ser preludi d’una nova disposició i obertura a la inclusió de les dones en rols de lideratge.
Gertrudis Amich
La primera llevadora coneguda i documentada a l’Hospital de la Santa Creu fou Gertrudis Amich que entrava a treballar al centre el mes de març de l’any 1747. En el llibre de pagament dels oficials de l'Hospital d'aquell any s'indica que: que “Per ...la necessitat urgent en lo present Hospital... per llevar las preñadas que acuden en ell per a parir... lo Il·lustre Sr. Dr. Joseph Nadal... comissional per la Molt Il·lustre Administració, ellegí per llevadora de dit Hospital a Geltrudias Amich [amb] salari lo any 45 lliures”.
Eulàlia Rojas
El 14 de desembre de 1838, Eulàlia Rojas, herbolària del barri de Gràcia, signava amb el seu espòs un conveni amb l’Hospital de la Santa Creu per subministrar-hi plantes, herbes i arrels destinades a la farmàcia. Un rastre discret però eloqüent de la presència femenina en els engranatges de la institució hospitalària.
Carme Díaz
Va ser una de les pioneres en la Medicina a l’Hospital de Sant Pau. L’any 1927, va ser acceptada a l’Hospital de Sant Pau, on va fer història com la primera dona a incorporar-se a la plantilla mèdica d’un hospital. La seva neta, Cristina Vanrell Barbat, va seguir les seves passes en aquesta especialitat, mantenint viva la tradició familiar en la Ginecologia.
Adela Simón
Figura clau en la transformació de la infermeria a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va conduir el pas d'un model benèfic a un d'atenció professional. Creadora i directora de l'Escola d'Infermeres de l'Hospital, va establir un model de professionalització que es convertiria en referent pel seu alt nivell formatiu i pel compromís amb la qualitat en la formació.
Elvira Guilera Soler
Va ser la primera dona a dirigir l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau entre els anys 1971 i 1975. La seva tasca va ser fonamental per a la dignificació del paper de la infermeria. Va consolidar una nova estructura hospitalària, marcant un precedent en la professionalització del sector.
Mª Dolors Gassó Subirats
Aquesta farmacèutica va ser la primera dona a dirigir un Servei a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Va assumir la direcció del Servei de Farmàcia, obrint camí en un context històric on l’accés de les dones a càrrecs de responsabilitat sanitària era encara molt limitat.
Escola Universitària d’Infermeria
Fou creada com Escola d’Infermeres segons Decret del 4 de desembre de 1953 i va funcionar des de l’any 1954/55 com Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS), fins a la integració dels estudis d’ATS a la Universitat.
DONES
I FUTUR
Avui, perfils com el d'enginyera biomèdica o investigadora en recerca són ocupats per professionals altament qualificades que impulsen la innovació assistencial i el progrés tecnològic i situen l’Hospital a l’avantguarda de la Medicina.
Les enginyeres biomèdiques treballen estretament amb el personal clínic per desenvolupar solucions que millorin el diagnòstic, el tractament i la monitorització dels pacients, integrant tecnologia d’avantguarda des de la Unitat Transversal del Dimension Lab de Sant Pau.
Investigadores com les de l'Institut de Recerca de Sant Pau lideren projectes amb una mirada crítica, ètica i rigorosa, contribuint a l’avenç del coneixement científic i a la medicina del futur. Un 67% del personal investigador són dones.
Les membres de la Comissió de Salut i Gènere treballen per fomentar la incorporació de la perspectiva de sexe i gènere en l’activitat assistencial, en recerca i en docència per tal d’eliminar les desigualtats existents i aconseguir una millor salut per tothom.
Més del 70% de les persones que treballen a Sant Pau són dones.
Marian Iglesias
Enginyera biomèdica MSc del Dimension Lab de l'Hospital de Sant Pau.
Dra. Montserrat Baiget
Figura clau en el desenvolupament de la genètica humana a Catalunya i a l’Estat espanyol i primera directora de l’Institut de Recerca de Sant Pau.
M. Àngels Escorsell
Directora del Servei de Patologia Digestiva de Sant Pau i membre de la Comissió de Salut i Gènere.
Aquesta exposició s’ha fet realitat gràcies a la col·laboració de:
Reis Fontanals (Historiadora), Miquel Terreu Gascon (Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Sam Madrigal (Història de la ciència), Biblioteca de Catalunya. I les dones que han obert camí a Sant Pau: la seva presència, el seu exemple, la seva vocació i dedicació són un mirall per les professionals d’avui i un referent per a les generacions de demà.
