El 3 desembre de 1967 va tenir lloc primer trasplantament de cor amb èxit del món a Sudàfrica, a Cape Town, liderat pel doctor Christiaan Neethling Barnard. Molt possiblement, en aquell moment, després de veure la notícia a tots els mitjans, tots els cirurgians cardíacs del món van somniar amb la possibilitat d’algun dia ser ells el protagonistes d’una fita com aquella.

Un d’aquests cirurgians era el Dr. Josep Maria Caralps, aleshores cirurgià cardíac de Sant Pau, qui des de llavors va començar a perseguir aquest somni. Una de les primeres passes va ser entrar a formar part del Comité de Trasplantaments de l’Hospital i iniciar, a Sant Pau, el primer programa de trasplantaments del país.

La imatge sobre aquestes línies correspon a la roda de premsa que es va dur a terme després del primer trasplantament de cor de l'Estat a Sant Pau, on l'equip de professionals que hi havia participat va explicar als mitjans com s'havia desenvolupat tot el procés.

Una intervenció d’aquesta envergadura requeria d’un component molt important i que és la garantia de l’èxit: el treball en equip. Totes les persones que en van formar part, en total 15 professionals, desenvolupaven un paper essencial:

Tres cirurgians: Dr. Caralps, Dr. Bonín, Dr. Padró; un cardiòleg: Dr. Ballester; dos anestesistes: Juan Ignacio Casas Vila, Dr. Reñé; dues infermeres perfusionistes: Rosa Garín, Ana Segovia; set infermeres de quiròfan: Núria Poch, Lucía Varona, Roser Peradalta, Gemma Palahi, Ton Galindo, Magda Serra, Teia Bosch.

En aquesta imatge se'ls pot veure a tots pocs dies després de la intervenció a les escales del Pavelló de l'Administració del Recinte Modernista de Sant Pau, que aleshora acollia les instal·lacions de l'Hospital. 

Ja feia mesos que un jove de 29 anys amb una cardiopatia greu i en estat avançat havia vist com les seves condicions empitjoraven notablement, fins a tal punt que es va convertir en candidat a rebre un trasplantament. El pronòstic era molt dolent, i el darrer mes previ a la intervenció l’havia passat a l’Hospital esperant que aparegués un donant.

I aquest donant va aparèixer el matí del 8 de maig del 1984. Una trucada des de l’Hospital de Bellvitge anunciava a l’equip de Cardiologia i de Cirurgia Cardíaca de Sant Pau que el donant podia ser compatible amb el pacient que l’esperava.

I llavors tot es va posar en marxa. L’equip extractor, amb el Dr. Bonín al capdavant, es va desplaçar en una ambulància fins a Bellvitge per extreure el cor i traslladar-lo a Sant Pau, on l’equip del Dr. Caralps esperava per implantar-lo.

Després de la intervenció i de nou conscient, la imatge mostra com el Dr. Caralps parla amb el pacient encara convalescent.  

El mateix Dr. Caralps explica que ‘la intervenció va anar perfecte, tot va sortir tal i com s’havia planejat. En el moment de desconnectar el malalt de la màquina que feia de cor i de pulmó mentre estàvem operant el cor va començar a bategar i bategar...’

Tot l’equip coincideix en la intensitat emocional del moment en què van veure que el cor que acabaven d’implantar bategava sol. 

Tenien molt clar que la operació per la que tant s'havien preparat i format aniria bé per al pacient, però no imaginaven que tindria tanta repercussió. A poc a poc tots van anar prenent consciència que el que havien fet obria un nou ventall de possibilitats per a molts pacients que podrien beneficiar-se d'aquesta intervenció pionera. No només podrien viure més temps, si no que a més ho farien en unes condicions molt bones. Va ser una fita històrica per a l'avenç de la medicina.

Envoltat d'una expectació sense precedents, el pacient totalment recuperat i ja donat d'alta abandona l'Hospital en la imatge sobre aquestes línies.