El temps és cervell. Aquesta és la idea que han emfatitzat els professionals i testimonis del Sant Pau Talks “Aprendre a viure de nou després d’un ictus”, celebrat al Recinte Modernista: cada minut compta i, a més del tractament agut, el repte és tornar a viure amb la màxima autonomia possible. Cada minut de retard en el tractament de l’ictus es perden 2 milions de neurones. A més, un bon resultat en l’abordatge de l’ictus consisteix en la supervivència del pacient, però també que ho faci amb qualitat de vida, tornant a ser funcionalment independent -cosa que avui a Catalunya aconsegueix més del 50% de les persones afectades d’ictus.

L’Hospital de Sant Pau rep prop de 800-900 Codi Ictus cada any; aproximadament un 15% dels codis activats finalment no són un ictus i, dels casos confirmats, prop d’1 de cada 5 acaba requerint un tractament específic en fase aguda. Els equips insisteixen que la rapidesa no és només “córrer”: és tenir circuits entrenats i protocol·litzats perquè, independentment de quan passi, tots els professionals sàpiguen què cal fer i que ho facin en paral·lel.

Segons ha quedat de manifest durant el Sant Pau Talks, les neurones gairebé no poden tolerar la isquèmia, motiu pel qual cal intentar restablir el subministrament d’oxigen al cervell com més aviat millor, fet que pot arribar a convertir-se en una cursa contrarellotge per evitar una discapacitat o la mort del pacient. Per això, tot el temps que s’estalviï des de l’inici de l’ictus serà cabdal per disminuir la possibilitat de desenvolupar seqüeles, ja que és la principal causa de discapacitat entre la població i la segona causa de mort, representant un total de 125.000 morts a l’any.

El coordinador de la Unitat d’Ictus de l’Hospital de Sant Pau, el Dr. Pol Camps, ha explicat que l’ictus és un dany cerebral d’origen vascular i que, tot i que alguns poden donar avisos, “la gran majoria no avisa”. Per això, ha recordat tres símptomes clau, resumits amb la regla RÀPID: Rigui (hi ha asimetria facial?), Aixequi els braços (cau un braç?), Parli (costa articular o s’entén malament?). “Ictus? De pressa!”: cal activar el 112. La directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, la Dra. Mireia Puig, ha insistit que qualsevol persona amb sospita d’ictus ha de ser valorada amb urgència. “Encara hi ha pacients que arriben tard perquè esperen a veure si els passa”. I ha recordat que com més aviat s’arriba, més eficaços són els tractaments.

En primera persona

El Sant Pau Talks ha donat veu a l’experiència de pacients i cuidadors. El periodista, comunicador i actor Sergi Mas ha relatat que va patir l’ictus el 31 de juliol, el dia del seu aniversari: a casa, assegut al sofà, va notar una punxada molt intensa i se li queia el mòbil; l’endemà, no podia escriure com feia habitualment mentre es feia el cafè i, més tard, tampoc podia tallar unes postres. Mas ha explicat que va trigar hores a anar a l’hospital perquè no era conscient de la gravetat.

També hi ha participat Rosa Rubio Oliver, autora del llibre “El poder de querer. Más fuerte que el ictus”, que ha compartit que ha patit dos ictus en 13 anys. En el primer episodi, ha explicat que sí va tenir simptomatologia prèvia: va ficar-se al llit perquè no es trobava bé, però no podia verbalitzar què li passava i només podia moure les cames, fins que va poder alertar la família i es va activar l’ambulància. En el seu cas, l’origen va ser una malformació de naixement que es va trencar. Rubio ha remarcat que “durant molt de temps vaig estar intentant recuperar la meva vida”, posant en valor la rehabilitació i el suport de l’entorn.

La perspectiva dels cuidadors també ha estat present amb el testimoni del comunicador, actor i escriptor Pedro Ruiz (en un missatge gravat), que ha explicat la seva experiència com a cuidador de la seva mare i com això va marcar la seva vida i el va obligar a aturar projectes per tenir-ne cura. El Talks ha incorporat també el testimoni en vídeo de l’actriu Txè Arana, qui ha explicat la seva experiència amb un ictus i ha remarcat la importància de poder parlar amb persones que han passat per situacions semblants com a part del procés de recuperació.

Pel que fa al dispositiu d’emergències, Mar Escudero, infermera del Centre Coordinador del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i referent d’ictus, ha destacat que el 2024 el SEM va activar més de 8.300 Codis Ictus (uns 22-23 al dia) i que en un 95% dels casos es va assolir un temps inferior als 90 minuts des de la sospita fins a l’inici del tractament. Escudero ha remarcat que la trucada al 112 és clau perquè permet localitzar el pacient, determinar l’hora d’inici o l’última vegada que se l’ha vist bé i prealertar l’hospital per guanyar minuts.

El Talks també ha abordat diferències per sexe i edat. Els experts han recordat que les dones han estat tradicionalment infrarepresentades en alguns estudis i que la simptomatologia pot diferir, fet que obliga a mantenir un alt grau de sospita clínica. Així mateix, s’ha posat el focus en l’ictus pediàtric: a Catalunya es calculen uns 50-60 casos anuals, sovint associats a factors de risc com cardiopaties, i amb possibles seqüeles importants.

El millor tractament és ingressar a una Unitat d’Ictus

L’ictus és una alteració de la circulació de la sang al cervell causada per l’oclusió o el trencament d'una artèria que fa que no arribi sang a una part del cervell i que, per tant, les cèl·lules cerebrals morin. N’hi ha de dos tipus: isquèmic, causat per una obstrucció arterial que altera l’arribada de la sang a una zona del cervell i provoca la mort de les cèl·lules cerebrals de l’àrea afectada per manca d’irrigació sanguínia i d’oxigen; i hemorràgic, causat pel trencament d’una artèria i l’acumulació de sang en forma d’hematoma a l’interior del cervell.

L'hemorràgic representa entre el 15% i el 20% de tots els ictus. És menys freqüent, però molt més greu i s'associa a unes taxes de mortalitat i de mal pronòstic funcional molt més elevades. Per això la informació i les campanyes a la població són cabdals, per saber identificar els primers símptomes de l’ictus i sol·licitar atenció mèdica urgent, rebre els tractaments apropiats a la fase aguda, i l’ingrés a Unitats d’Ictus amb un equip multidisciplinari. El millor tractament aplicable per a tots els malalts és l’ingrés en una Unitat d’Ictus, com la de Sant Pau, igual que els malalts amb infart agut de miocardi ingressen en una Unitat Coronària.

Cal remarcar que l’ictus es pot prevenir, amb mesures per la prevenció primària i també per a la prevenció secundària. Hi ha factors no modificables, com l’edat i la genètica, per exemple, però també altres que poden modificar-se, com la hipertensió arterial, la diabetis, el sedentarisme, l’augment de colesterol, l’obesitat, el tabaquisme... Aproximadament el 90% dels factors de risc associats a aquesta malaltia són modificables i es poden prevenir.

Sant Pau, centre d’alta complexitat i referent en l’abordatge de l’ictus

L’Hospital de Sant Pau va crear la Comissió multidisciplinària de l'Ictus el 2016 per millorar els circuits del tractament i diagnòstic, conscient que el temps és primordial en l’atenció d’aquesta patologia i perquè els professionals de les diverses especialitats, inclosos els no assistencials, avaluïn els casos individualment i proposin accions de millora que després s’apliquen a casos reals. Compta amb un equip multidisciplinari d’especialistes en Neurologia, Urgències, Anestèsia, Neurorradiologia, Radiologia Intervencionista, Infermeria Quirúrgica, Infermeria d’Urgències, i en estreta col·laboració amb el Servei d’Emergències Mèdiques.

Des de 2020 té l’acreditació com a centre d’alta complexitat en ictus de la Societat Europea d’Ictus (European Stroke Organization) i també la certificació Stroke Center i el reconeixement Gold Certificate de la mateixa societat. Això vol dir que Sant Pau està equipat per proporcionar atenció especialitzada les 24 hores del dia de la màxima complexitat.

També participa en el Codi Ictus, el protocol d’actuació urgent del Sistema de Salut Públic de Catalunya creat fa 20 anys per escurçar al màxim el temps que transcorre des de la sospita fins a l’inici del tractament, reduint així la mortalitat i les possibles seqüeles. Estableix un circuit on ja des de l’inici el pacient es tracta com a preferent i els professionals sanitaris comencen a atendre’l abans d’arribar a l’hospital. La Central de Coordinació de l’Emergència Sanitària (CECOS) del SEM té un paper clau, perquè és la primera en valorar la gravetat i coordina la derivació al centre hospitalari més adequat, prealertant-lo de l’arribada i de l’estat del pacient.

Sant Pau Talks “Aprendre a viure de nou després d’un ictus” és part d’un cicle de conferències que l’Hospital organitza com a fòrum de difusió i debat obert a la ciutadania sobre temes de salut clau, amb experts de renom i la veu de pacients, en l’eix estratègic #MésComunitat.