Aquest dissabte 11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una data que va instaurar l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) l’any 2015 en el marc de les mesures l’Agenda 2030 per a un Desenvolupament Sostenible i que, entre altres objectius, vol aconseguir la igualtat de gènere exposant que la paritat no pot obtenir-se si no passa per la participació plena i en igualtat de condicions de les dones de totes les edats en les innovacions científiques i tecnològiques. A Sant Pau, moltes professionals fan activitat assistencial i també recerca. En aquest sentit, a l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau (IIB Sant Pau), actualment hi ha 70 grups de recerca i enguany, per primer cop des de la seva creació el 1992, s’ha aconseguit arribar a la paritat de gènere entre els caps d’investigació, una xifra molt significativa si tenim en compte que a Europa només el 26% són dones.   

El Campus Salut Sant Pau és un entorn privilegiat perquè entre altres institucions inclou l’IIB Sant Pau, un centre dedicat a la recerca bàsica, clínica, epidemiològica i de serveis sanitaris en l’àmbit de les ciències de salut i la biomedicina adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i reconegut des de 2011 com un centre d’investigació sanitari d’alt nivell orientat a desenvolupar noves tècniques i processos mitjançant la innovació sanitària. Avui, l’IIB Sant Pau té 5 àrees de recerca, 5 programes transversals i grups de recerca associats. Tot i que enguany el nombre de dones i homes que són caps d’investigació s’ha equiparat, el 80% del personal científic i científic-tècnic són dones i el 68% dels investigadors predoctorals també.

Quan se’ls pregunta per què van decidir ser científiques, totes coincideixen en destacar la seva curiositat “per saber com funcionen les coses, des de ben petita”, explica la Dra. Olivia Belbin, cap de recerca del grup de Neurodegeneració Molecular. En la mateixa línia s’expressa la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau i cap del grup de recerca en Medicina Perinatal i de la Dona:  “tinc curiositat per descobrir coses que em preocupen, que poden preocupar les meves pacients. És a dir, quan veig un problema de salut em plantejo per què ha passat i intento buscar alguna manera de solucionar-ho. Bàsicament, tinc molta curiositat per saber i entendre les raons d’aquest problema de salut i l’única manera de poder-ho descobrir és sent científica”.  

No només és important tenir curiositat i plantejar-se el perquè de les coses. També “ser inquieta i constant”, segons la Dra. Aina Marsal, investigadora predoctoral del Grup Síndromes de Reparació de l’ADN i Predisposició al Càncer, qui no dubta en donar un missatge a totes les nenes que volen ser científiques: “preguntar no et fa més dèbil, sinó més forta”.  

Altres qualitats són “tenir empatia, saber treballar amb el teu equip, col·laborar, ajudar... i tenir aquest esperit de recerca”, explica la Dra. Shaimaa El Bounasri El Bennadi, tècnica de la Unitat de Memòria i del Grup Neurobiologia de les Demències. P er la seva banda, la Dra. Muriel Vicent, neuropsicòloga del Servei de Psiquiatria i investigadora clínica del Grup de Salut Mental, destaca que “el més important és fer recerca en allò que realment t’agradi, que tingui un sentit en la teva vida i que et permeti poder aplicar-ho a la vida de les persones”. 

Campanya “BeRealinScience”

Enguany, l’IIB Sant Pau ha volgut contribuir a millorar la visibilització de les dones científiques i alhora proposar-les com a model a seguir per a les nenes amb la campanya de xarxes socials #BeRealinScience. Inspirada en l’aplicació BeReal, les científiques de l’IIB Sant Pau es fan selfies i fotos del que estan veient en aquell mateix moment. D’aquesta manera, contribuïm a trencar estereotips i deixar de banda la idea preconcebuda de “científica” que molts cops pot semblar una mica llunyana i podrem veure com és i què fa una científica de veritat durant el seu dia a dia. L’objectiu és que la població pugui veure com les científiques també formen part de la quotidianitat sense cap mena de “filtre”.