Ni falta de voluntat ni solucions miraculoses: Sant Pau trenca mites sobre l’obesitat i els nous fàrmacs

L’obesitat no és una qüestió de manca de voluntat, ni es pot reduir a menjar massa o fer poc exercici. És una malaltia crònica, complexa i multifactorial en què intervenen factors genètics, metabòlics, emocionals, socials i econòmics. Aquesta ha estat una de les principals conclusions del nou Sant Pau Talks «Em sobren quilos. L’obesitat en l’era dels fàrmacs miraculosos», una conversa que ha posat sobre la taula els prejudicis que encara envolten aquesta malaltia i els avenços que estan transformant-ne el tractament.

Conduïda per Cristina Puig, periodista i cap de Continguts Estratègics de Sant Pau, la trobada ha comptat amb els testimonis del metge Eduard Estivill i de la periodista i escriptora Sílvia Tarragona, directora del programa Són 4 dies de Ràdio 4, que han compartit les seves experiències personals amb el pes, la pressió estètica i la mirada dels altres.

La perspectiva mèdica ha anat a càrrec de la Dra. Inka Miñambres, endocrinòloga i responsable de l’Àrea d’Obesitat de Sant Pau, i de la Dra. Sonia Fernández, cap de la Unitat de Cirurgia Esofagogàstrica i Bariàtrica de Sant Pau. Els professionals han explicat les diferents opcions terapèutiques disponibles i han destacat la importància de personalitzar el tractament d’una malaltia que afecta aproximadament el 18% de la població adulta catalana i més de mil milions de persones arreu del món.

Els fàrmacs contra l’obesitat obren una nova etapa, però no són per a tothom

Un dels grans temes de debat ha estat l’arribada dels nous fàrmacs anàlegs del GLP-1, que han suposat un canvi de paradigma en el tractament de l’obesitat. Desenvolupats inicialment per tractar la diabetis, aquests medicaments actuen sobre mecanismes hormonals que regulen la gana i la sacietat, i permeten aconseguir reduccions de pes importants en pacients seleccionats. La Dra. Inka Miñambres ha explicat que aquests tractaments representen una nova eina per abordar l’obesitat com el que és: una malaltia crònica que necessita atenció mèdica i seguiment. Tanmateix, ha remarcat que no estan indicats per a totes les persones i que s’han de prescriure després d’una valoració individualitzada.

Un dels principals reptes és el seu cost. Durant la sessió s’ha posat de manifest que la manca de finançament públic dels nous tractaments farmacològics per a l’obesitat limita les possibilitats d’accés de moltes persones que se’n podrien beneficiar. Aquesta situació resulta especialment preocupant perquè l’obesitat afecta de manera desigual la població i té una prevalença més elevada entre els col·lectius amb menys recursos econòmics. Així, les barreres d’accés als tractaments poden contribuir a aprofundir les desigualtats socials en salut.

Els especialistes també han advertit de la banalització d’aquests medicaments i del risc d’utilitzar-los per aconseguir objectius exclusivament estètics, al marge de les indicacions mèdiques. En aquest sentit, han insistit que perdre uns quilos per encaixar en un determinat ideal de bellesa no és el mateix que tractar una malaltia.

Eduard Estivill i Sílvia Tarragona: viure amb la mirada constant dels altres

Més enllà dels tractaments, el Sant Pau Talks ha volgut donar veu a les persones que han conviscut amb el sobrepès i l’obesitat per entendre les conseqüències que els prejudicis i la pressió social poden tenir al llarg de la vida.

Eduard Estivill ha recordat la seva experiència des de la infància, en una època en què tenir un infant gras podia ser percebut com un senyal de bona salut i d’una alimentació suficient. El metge ha compartit la seva trajectòria personal i els canvis que ha experimentat després de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica, especialment pel que fa a la capacitat de practicar activitat física i de recuperar activitats que abans li resultaven més difícils.

Per la seva banda, Sílvia Tarragona ha posat l’accent en el pes de la mirada social i en la manera com l’aspecte físic pot condicionar les relacions personals, les oportunitats i la percepció d’un mateix. La periodista ha reflexionat especialment sobre els judicis que reben les dones pel seu cos i sobre la necessitat de deixar de valorar les persones en funció de la seva aparença.

Els dos testimonis han coincidit a reivindicar que la identitat, el talent i el valor de les persones van molt més enllà del seu pes. També han recordat que els comentaris sobre l’aspecte físic, sovint normalitzats en les converses quotidianes, poden tenir un impacte emocional important. Durant el debat s’ha posat de manifest que l’estigma també pot aparèixer en l’àmbit sanitari, on les persones amb obesitat poden sentir-se qüestionades o culpabilitzades per la seva malaltia. Aquesta situació pot contribuir a generar sentiments de frustració i dificultar la demanda d’ajuda professional.

La cirurgia i els nous medicaments, tractaments complementaris

La Dra. Sonia Fernández ha explicat el paper que continua tenint la cirurgia bariàtrica en el tractament de determinats pacients amb obesitat, especialment en els casos més greus. Lluny de presentar els nous fàrmacs com a substituts de la cirurgia, durant el Sant Pau Talks s’ha destacat que totes dues opcions poden ser complementàries. De fet, alguns pacients que arriben a una intervenció quirúrgica ja han rebut tractament farmacològic prèviament, mentre que d’altres poden necessitar medicació després de la cirurgia per controlar l’evolució del pes.

Els especialistes han insistit que no existeix una única solució vàlida per a totes les persones. Cada pacient presenta circumstàncies clíniques, necessitats i trajectòries diferents, i el tractament s’ha d’adaptar a aquesta realitat. En aquest sentit, han recordat que l’obesitat requereix un seguiment a llarg termini. Tant la cirurgia com els fàrmacs formen part d’un procés terapèutic més ampli que ha d’incloure l’alimentació, l’activitat física i el suport dels professionals sanitaris.

La pressió per aprimar-se i el risc d’entrar en un cercle de dietes i frustració

La trobada també ha aprofundit en la relació entre alimentació, emocions i salut mental. Els professionals han explicat que el menjar pot convertir-se en una manera de gestionar situacions d’estrès, tristesa o ansietat i que, en determinades circumstàncies, les dietes restrictives poden contribuir a generar un cercle de frustració i culpabilitat.

Quan la pèrdua de pes es converteix en una exigència constant, la relació amb l’alimentació i amb el propi cos es pot veure afectada. Per això, els experts han reivindicat la necessitat d’atendre també la dimensió psicològica de l’obesitat i d’evitar missatges que responsabilitzin exclusivament la persona del seu pes.

En aquesta mateixa línia, en el Sant Pau Talks s’ha abordat la influència de les xarxes socials i la proliferació de missatges sobre dietes, aprimament i cossos ideals. La pressió per encaixar en un model corporal determinat pot afavorir pràctiques inadequades i expectatives poc realistes sobre els resultats dels tractaments.

La sessió ha comptat també amb una participació enregistrada del nutricionista i divulgador Julio Basulto, que ha aportat la seva mirada sobre l’alimentació i la necessitat d’interpretar críticament els missatges simplistes que envolten l’obesitat. La seva intervenció ha aportat una mirada crítica al discurs que redueix el control del pes a una qüestió de disciplina individual, en un context en què proliferen les dietes miracle, els consells nutricionals sense rigor científic i les promeses de resultats ràpids.

El tractament de l’obesitat va molt més enllà de perdre quilos

Un altre dels missatges que ha deixat la trobada és que els tractaments més efectius no es poden entendre de manera aïllada, sinó que han de formar part d’un abordatge integral.

En aquest context, durant el Sant Pau Talks s’ha reivindicat la importància de disposar d’equips multidisciplinaris especialitzats que permetin abordar l’obesitat des de l’endocrinologia, la cirurgia, la nutrició i la salut mental, amb una atenció adaptada a les necessitats de cada pacient.

El testimoni d’un pacient de Sant Pau que segueix tractament farmacològic ha servit per exemplificar aquest enfocament. Durant la seva intervenció, ha explicat com la medicació li ha permès modificar la relació amb la gana, però també com l’educació nutricional i la incorporació progressiva d’activitat física han estat fonamentals en el seu procés. El pacient ha relatat que, més enllà dels canvis en el pes, el tractament li ha permès guanyar flexibilitat en els seus hàbits alimentaris i incorporar rutines com caminar, nedar i fer exercicis de força.

El seu testimoni també ha posat de manifest un dels reptes del tractament de l’obesitat: el manteniment dels resultats a llarg termini i la necessitat d’un seguiment continuat que ajudi les persones a gestionar l’evolució de la malaltia.

Amb aquesta nova edició, Sant Pau Talks ha reivindicat la necessitat de canviar la manera com la societat parla de l’obesitat. Una malaltia crònica i complexa que no es pot reduir a una xifra a la bàscula, ni abordar únicament des de la responsabilitat individual.

El debat ha deixat una doble reivindicació: aprofitar els avenços científics per ampliar les possibilitats de tractament i, al mateix temps, construir una societat més respectuosa amb la diversitat corporal, sense prejudicis ni culpabilitzacions.

Perquè el repte no és només tractar l’obesitat, sinó també canviar la mirada sobre les persones que hi conviuen.