Els experts coincideixen que avui estem molt més a prop de vèncer l’Alzheimer, que vivim un canvi de paradigma històric. Encara no hi ha una cura, però és el primer cop que s’ha aconseguit alentir el curs de la malaltia gràcies a un punt d’inflexió: la nova generació de medicaments que eliminen la proteïna beta-amiloide que s’acumula al cervell dels pacients i frenen la progressió de l’Alzheimer en un 30%. També destaquen els biomarcadors plasmàtics com a una revolució en el diagnòstic en totes les fases de la malaltia amb una analítica de sang. I llancen un missatge de salut pública a la societat: el 45% dels casos de demència podrien prevenir-se o retardar-se intervenint sobre 14 factors de risc modificables. Són algunes conclusions destacades de la recent trobada que ha celebrat el 20è aniversari de la Unitat de Memòria (UM) de l’Hospital de Sant Pau, que ha reunit a experts mundials, pacients i familiars. 

“Tenim biomarcadors molt robustos que permeten un diagnòstic molt precís. fàrmacs que modifiquen la progressió de la malaltia, 130 medicaments més que estan en fase d’estudi i que amplien el ventall d’estratègies, incloent aproximacions centrades en la inflamació i la protecció sinàptica....Cada dia podem i hem d’obrir una porta més en la lluita contra l’Alzheimer i estic convençuda que acabarem derrotant aquesta malaltia neurodegenerativa”, ha destacat la prestigiosa neuròloga Teresa Gómez-Isla, cap de la Divisió de Trastorns de la Memòria al Mass General Brigham (Massachusetts General Hospital) i professora de Neurologia de la Facultat de Medicina de Harvard (EUA), qui també va formar part de la UM de Sant Pau durant els seus inicis. 

“El 2026 comença el segle XXI en Alzheimer”, ha afirmat el Dr. Juan Fortea, actual director de la UM. “Aquests nous fàrmacs suposen un canvi radical i són només el primer pas d’un futur que tenim motius per veure amb molt optimisme”. El Dr. Alberto Lleó, director del Servei de Neurologia de Sant Pau, ha dit que “veurem molts tractaments que coexistiran”. I que aquests canvis “comporten un repte important: un nou maneig del pacient, que requereix un seguiment molt més estret. Calen noves infraestructures d’espais, personal i tecnologia”. I ha destacat que Sant Pau “està molt ben posicionat per seguir sent líder mundial en aquest àmbit”. 

El Dr. Adrià Comella, director de l’Hospital de Sant Pau, ha afirmat a l’inici de l’acte que “el nostre centre és capdavanter i pioner en aquest àmbit, sempre mirant en clau de sistema i d’aportacions i col·laboracions amb altres entitats. La Unitat de Memòria n’és un bon exemple”.  Per la seva banda, el Dr. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau ha posat de relleu “el nostre lideratge mundial en la recerca de l’Alzheimer i de les formes genètiques d’aquesta malaltia i estem duent a terme una intensa tasca en la identificació de biomarcadors”.  

Un avenç decisiu: els biomarcadors plasmàtics

La Dra. Gómez-Isla, amb una extensa trajectòria clínica, investigadora i docent, qui va tenir com a pacient l’ex alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, estudia els canvis cerebrals associats a l’envelliment especialment en les primeres fases de l’Alzheimer, els mecanismes de resiliència cerebral i la validació de nous biomarcadors d’imatge per a la detecció i intervenció precoces de la patologia. Ha parlat d’aquests temes a “Alzheimer: decidint el futur de la memòria” i ha  afirmat que “amb la UM va néixer una convicció: la ciència ha d’anar de la mà de la cura dels pacients”, tot recordant els inicis d’una trajectòria definida per la recerca translacional.

“Els biomarcadors d’imatge i plasmàtics han estat un avenç clau. Abans el diagnòstic definitiu només era possible amb l’anàlisi post mortem del cervell. Ara tenim eines que permeten identificar la malaltia en vida, com el biomarcador plasmàtic p-tau217, que ha demostrat una gran capacitat per discriminar l’Alzheimer d’altres malalties neurodegeneratives, superant fins i tot altres biomarcadors sanguinis i de ressonància magnètica. Aquests mètodes, senzills i no invasius, obren la porta a una detecció fiable i més accessible”.

Un altre avenç són els fàrmacs recentment aprovats. Al Massachusetts General Hospital han analitzat les dades dels 2 primers anys de tractament: “cal veure com es traduirà el benefici observat en els assajos en el dia a dia dels pacients, però aquests avenços són un raig d’esperança per als pacients i les famílies”. Ha afegit que “mesurar els beneficis en cada pacient no és fàcil, perquè cadascun és diferent i les patologies concomitants dificulten entendre com progressa l’Alzheimer i avaluar l’eficàcia d’aquests tractaments”.

També ha repassat algunes fites importants en la recerca de l’Alzheimer, com l’evidència genètica. “Se sabia que el 90% dels casos d’Alzheimer apareixien en persones majors de 60 anys, mentre que un 10% afectava pacients més joves, sovint per causes genètiques. Aquesta evidència va ser determinant per formular la hipòtesi de la cascada amiloide: primer s’acumula de manera anòmala la beta amiloide, després la proteïna tau i, finalment, es produeix una pèrdua progressiva de neurones i sinapsis que dona lloc als símptomes clínics”.

També ha destacat un estudi pioner de 1996 demostrant una pèrdua neuronal marcada al còrtex entorrinal -clau per a la memòria i els records- des de fases molt inicials de la malaltia, desmentint la creença que l’envelliment comportava inevitablement una reducció generalitzada de neurones. “El cervell humà sa té uns 7 milions de neurones en aquesta regió. En pacients amb símptomes molt lleus d’Alzheimer s’observava una mort neuronal del 30%, que podia assolir un 70% en fases avançades. Això indicava que el dany cerebral començava molts anys abans dels primers símptomes i posaven de manifest la necessitat de diagnosticar la malaltia abans i millor”. Avui sabem que l’amiloide cerebral pot començar a detectar-se fins a 15 anys abans de la simptomatologia en determinats casos, definint una llarga fase silenciosa que representa la millor finestra terapèutica abans que la pèrdua neuronal sigui irreversible.

Sant Pau i la Unitat de Memòria, referent mundial en Alzheimer

L’Hospital de Sant Pau va crear el primer Servei de Neurologia d’Espanya el 1882. Des de llavors, ha seguit sent pioner en aquest àmbit, en assistència i recerca. El 2005 va crear la UM amb 4 membres: el Dr. Rafael Blesa, el Dr. Alberto Lleó, la Dra. Isabel Sala i la Dra. Gómez-Isla; ara són un equip interdisciplinari de 75 professionals. “A més, la Dra. Isabel Illa va ser clau en impulsar la recerca i el laboratori durant els primers anys”, diu el Dr. Lleó. 

Actualment, Sant Pau té un lloc clau en el panorama mundial de l’Alzheimer i la UM ha obtingut fa poc un CSUR en malalties minoritàries en adults que cursen amb trastorns cognitius. És el principal centre reclutador del món per a assajos clínics en aquesta malaltia, on destaca la Cohort SPIN (Sant Pau Initiative on Neurodegeneration), clau per al descobriment i validació de biomarcadors, i el projecte DABNI (Down Alzheimer Barcelona Neuroimaging Initiative) un estudi intensiu de biomarcadors en Alzheimer en adults amb Síndrome de Down (SD). “Hem fet més de 1.000 visites clíniques a pacients de SD amb Alzheimer, sent amb diferència la cohort més gran del món en biomarcadors en SD”, ha explicat el Dr. Fortea. “Hem aconseguit reconceptualitzar la SD i el 2024 s’ha incorporat als criteris diagnòstics nord-americans”. 

Tot això ha fet que sigui un referent per a altres entitats per establir col·laboracions. Clars exemples són el HUB Alzheimer Barcelona amb els 6 centres de referència a Barcelona; el Global Brain Health Institute (GBHI), coordinat per la Universitat de Califòrnia (EUA) i el Trinity College de Dublín per promoure la formació d’una xarxa de líders en salut cerebral; o el Brave-AD (Barcelona REsearch on APOE, Vascular risk and Eye in Alzheimer’s Disease), entre altres.  

Actualment, la UM està duent a terme 28 assajos clínics en les principals molècules relacionades amb Alzheimer i és referent en biomarcadors. Destaca el descobriment d’una nova forma genètica de l’Alzheimer: concretament, que el fet de tenir 2 còpies del gen APOE4 causa la malaltia en el 95% dels casos -fins llavors es considerava un factor de risc, però ara se sap que pràcticament tothom qui ho tingui acabarà desenvolupant la malaltia. Entre el 2% i el 3% de la població i 1 de cada 5 persones amb demència tenen aquest gen duplicat. “Poder preveure qui tindrà la malaltia pot ser una dada molt útil per començar a tractar els pacients abans que presentin els primers símptomes”, afirma el Dr. Fortea sobre l’estudi publicat a Nature Medicine.  

També un estudi publicat a JAMA Neurology que reforça el paper de les anàlisi de sang en el futur del diagnòstic i seguiment de les demències i que demostra com el biomarcador p-tau217 en plasma té una precisió del 90-95%, comparable als biomarcadors en líquid cefalorraquidi, fins i tot en les fases més inicials de la malaltia, quan els símptomes encara no són evidents.

Conferència magistral a càrrec del Dr. Rafael Blesa, fundador de la UM

Amb el títol “Quatre dècades de recerca en la malaltia d’Alzheimer i el desenvolupament de les Unitats de Memòria a Catalunya”, el Dr. Rafael Blesa, neuròleg de reconeixement internacional en la recerca i l’estudi de l’Alzheimer, creador de la UM de Sant Pau i ex director del Servei de Neurologia de Sant Pau, ha repassat les fites més importants de la història recent de l’Alzheimer, com els estudis sobre la genètica de la malaltia, la hipòtesi de cascada amiloide, l’aprovació dels primers fàrmacs per a tractar els símptomes, la creació de les associacions de familiars, programes pioners al món com PICOGEN, els protocols de diagnòstic, els avenços en neuroimatge i biomarcadors...i la creació de les unitats de memòria als hospitals de Catalunya.

Mirant al futur, ha afirmat que “hi haurà quelcom més que el tractament simptomàtic amb els nous fàrmacs recentment aprovats”, i també que “cal seguir investigant la causa de la malaltia, perquè cap de les teràpies actuals pot curar-la”. També “l’atenció interdisciplinària i orientada a polítiques socials, marcs com el PLADEMCAT que guien l’atenció integral, i l’educació a la població sobre els factors de risc modificables en el desenvolupament de l’Alzheimer”.