La Fundació Privada ha concedit un nou paquet d’ajuts dirigits al personal d’Infermeria de Sant Pau per fomentar la formació, la recerca i la innovació, alhora que potenciar la incorporació de noves tecnologies, procediments i avenços en l’activitat assistencial. Coneix quins van ser els/les escollits/des, quins són els projectes i les estades que faran durant el 2026.

Estades formatives
 

Noemí Martín Mota

Treball social sanitari en salut mental comunitària: experiències en COSAM (Xile) i transferències al context català
 

Objectiu principal és dur a terme una estada formativa al Centre de Salut Mental Comunitària (COSAM) de Xile per conèixer de primera mà les pràctiques d’intervenció comunitària intensiva. La recerca se centra a analitzar la gestió de casos complexos, la coordinació territorial i les metodologies grupals per identificar elements de desinstitucionalització i suport comunitari actiu que puguin ser transferits i adaptats al nostre entorn.

Necessitat per a Sant Pau: Malgrat que el model comunitari és un eix estratègic, actualment l'Hospital afronta reptes com la fragmentació entre nivells assistencials i la complexitat en les trajectòries de trastorn mental sever. Hi ha la necessitat de reforçar intervencions més sostenibles i centrades en la vida quotidiana, superant els circuits excessivament institucionalitzats. Cal incorporar el territori i les xarxes locals (família, escola, serveis socials) com a espais clau de contenció i prevenció, reduint així la pressió sobre els serveis especialitzats.

Impacte que es preveu: Es preveu una millora significativa en la continuïtat assistencial i una reducció de la dependència dels recursos hospitalaris gràcies a una prevenció més gran davant les crisis. L’impacte directe en els/les pacients serà un increment de la seva autonomia i benestar, amb plans terapèutics més ajustats al seu projecte vital. A nivell organitzatiu, els aprenentatges són transferibles, sense grans inversions estructurals, permetent una atenció més eficient, humana i integrada.
 

Marta Píriz Marabajan

Estada formativa a l’Equip de Teràpia Intravenosa – Hospital Universitario de Donostia
 

Objectiu principal és realitzar una estada formativa a l’Hospital Universitario de Donostia per adquirir coneixement pràctic avançat sobre el funcionament d'un equip consolidat de teràpia intravenosa. L'estada se centra a observar models organitzatius eficients, procediments clínics d'inserció i manteniment de catèters, i estratègies de gestió de materials, amb la finalitat de recollir eines pràctiques per al disseny i implantació de l'Equip de Teràpia d’Infusió i Cures (ETIC) al nostre centre.

Necessitat per a Sant Pau: L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es troba en fase de desenvolupament del seu propi ETIC. Per garantir l'eficiència d'aquest nou dispositiu, és necessari importar bones pràctiques d'un centre amb experiència contrastada. Cal donar resposta a la necessitat d'optimitzar l'ús d'accessos vasculars, reduir la variabilitat clínica i disminuir les taxes de complicacions associades (flebitis, infeccions, extravasacions), assegurant que la nova unitat neixi alineada amb l'evidència científica més actual.

Impacte que es preveu: La transferència d'aquests coneixements permetrà definir un model organitzatiu sòlid per al nou ETIC, actualitzar protocols i optimitzar recursos. L'impacte directe en els pacients serà un augment significatiu de la seguretat clínica i la qualitat percebuda: reducció del dolor, disminució de puncions innecessàries i menor taxa d'esdeveniments adversos, evitant així estades hospitalàries per complicacions evitables.
 

Ajuts a la Recerca i/o innovació en Infermeria

Eva Roman Abal

“Impacte de la malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica (MASLD) sobre la fragilitat, la cognició i la qualitat de vida. Una visió amb perspectiva de gènere cap a un enfocament integral i equitatiu”.
 

L’objectiu principal és determinar les diferències en la prevalença, característiques i evolució de la fragilitat entre homes i dones diagnosticats de MASLD (malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica). L’estudi, de caràcter prospectiu i observacional, busca establir la relació entre la malaltia i diversos paràmetres clínics, funcionals, hormonals i socials, per comprendre com afecta els individus de manera diferenciada segons el sexe biològic i el gènere.

Necessitat per a Sant Pau: La MASLD és una de les principals causes de morbimortalitat hepàtica i està vinculada a complicacions extrahepàtiques poc estudiades, com la fragilitat i el deteriorament cognitiu. Per a la institució, és necessari abordar aquesta patologia integrant la perspectiva de gènere, ja que actualment manquen estratègies que identifiquin factors de risc específics per a cada sexe. Aquesta visió és clau per detectar necessitats ocultes i superar les inequitats en l'atenció sanitària actual.

Impacte que es preveu: El projecte permetrà dissenyar estratègies de prevenció personalitzades i realitzar intervencions infermeres més precoces. S’espera un impacte directe en la millora dels resultats en salut i la qualitat de vida dels pacients, reduint la càrrega de la malaltia. A més, proporcionarà un marc per oferir una atenció més equitativa, integral i centrada en la persona, ajustant els tractaments a les realitats biològiques i socials d'homes i dones.
 

Olga Gómez Díaz

“Prevenció dels estrips perineals en parts vaginals no instrumentats: factors associats i avaluació de tècniques de protecció manual. Un estudi assaig clínic aleatoritzat”.
 

L'objectiu principal d'aquest assaig clínic aleatoritzat és avaluar i comparar l'efectivitat de dues tècniques de protecció perineal manual —la finlandesa (FMPP) i la vienesa (VMPP)— en la prevenció d'estrips perineals durant l'expulsiu en parts vaginals a terme no instrumentats. La recerca busca determinar quina maniobra és més eficaç per reduir els estrips severs (graus 3 i 4) i generar evidència científica que permeti estandarditzar la pràctica obstètrica.

Necessitat per a Sant Pau: Actualment, existeix una bretxa en la formació i una aplicació inconsistent de les tècniques de protecció perineal, ja que molts professionals no identifiquen amb precisió la maniobra que utilitzen. Com a centre de referència, Sant Pau necessita unificar criteris basats en l'evidència per millorar la seguretat de les pacients. La col·laboració del Servei és fonamental per garantir una recollida de dades rigorosa que permeti monitorar l'aplicació adequada d'aquestes tècniques i orientar millores en la pràctica clínica diària.

Impacte que es preveu: Es preveu una reducció en la incidència i gravetat dels estrips perineals, fet que millorarà directament la recuperació postpart i la salut del sòl pelvià de les dones. A nivell institucional, l’estudi potenciarà l’excel·lència del Servei i la formació de llevadores, ginecòlegs i residents. A més, s’espera una disminució dels costos econòmics derivats de les comorbiditats associades als estrips, consolidant Sant Pau com un centre capdavanter en benestar matern i seguretat clínica.
 

Arnau Samon Ros

“FLOWCHECK: Nou dispositiu mèdic per la comprovació de la permeabilitat dels catèters venosos”.
 

L’objectiu principal és finançar el disseny, desenvolupament i validació de "Flowcheck", un dispositiu mèdic reutilitzable de classe I que permet verificar la permeabilitat dels catèters venosos perifèrics sense utilitzar nous fluids ni material d'un sol ús. Mitjançant un mecanisme manual que genera un moviment peristàltic sobre el tub d'infusió, el projecte pretén consolidar un prototip funcional (amb tecnologia d'impressió 3D i suport del Dlab), assegurar-ne la patentabilitat europea i avançar cap a la validació clínica per demostrar-ne la seguretat i eficàcia.

Necessitat per a Sant Pau: Actualment, prop del 70% dels pacients ingressats requereixen un catèter perifèric. La comprovació de la seva permeabilitat és una pràctica diària essencial que avui dia es realitza amb material plàstic d'un sol ús (xeringues, agulles, ampolles de sèrum) i múltiples manipulacions de la via. Per a l'Hospital, això implica un elevat consum de recursos, generació de residus i un risc incrementat de complicacions com flebitis o infeccions. Sant Pau necessita una solució que optimitzi el temps d'infermeria i redueixi la càrrega ambiental i els riscos derivats de la manipulació directa de l'accés venós.

Impacte que es preveu: Una millora dràstica en la seguretat del/de la pacient en disminuir les connexions/desconnexions i, per tant, les complicacions associades. A nivell institucional, Flowcheck permetrà una reducció significativa de costos i de residus sanitaris plàstics, alineant l’hospital amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS 3 i 12). L’impacte final serà una pràctica clínica més eficient, sostenible i innovadora, amb un dispositiu fàcilment implementable a tota la xarxa assistencial europea.
 

Àngels Aloy Orozco

“L’aspiració de secrecions i la pneumònia associada a la ventilació mecànica (PAVM): tècnica i sistema”.
 

L’objectiu general és avaluar l’efectivitat, la seguretat i l’impacte econòmic dels sistemes d’aspiració de secrecions (obert vs. tancat) en pacients crítics. El projecte es divideix en tres fases: primer, avaluar l’impacte d’una acció formativa en el personal d’infermeria; segon, realitzar un assaig clínic aleatoritzat per comparar la incidència de PAVM i els dies de ventilació mecànica segons el sistema utilitzat; i tercer, realitzar una anàlisi de cost-efectivitat per determinar el benefici econòmic per al sistema sanitari.

Necessitat per a Sant Pau: La pneumònia associada a la ventilació mecànica (PAVM) és una de les complicacions més greus a l'UCI de Sant Pau, associada a un augment de la mortalitat i de l'estada hospitalària. Malgrat iniciatives com "Neumonía Zero", persisteix una elevada variabilitat en la pràctica de l'aspiració de secrecions i una falta d'evidència concloent sobre quin sistema és superior. Cal unificar criteris i reforçar la formació del personal per reduir les infeccions nosocomials i optimitzar l'ús de recursos en pacients amb ventilació mecànica invasiva.

Impacte que es preveu: Es preveu una reducció directa de la incidència de PAVM i una millora en la seguretat dels pacients crítics. Els resultats permetran actualitzar i homogeneïtzar els protocols d’infermeria basant-se en l’evidència científica, millorant la presa de decisions clíniques. A més, l’estudi de cost-efectivitat podria suposar un estalvi econòmic rellevant per a l’Hospital i una disminució dels dies d’ingrés, amb un alt potencial de transferència a altres unitats de crítics.
 

Sara del Valle Romero

“CONTIGO: Plataforma digital per a la millora de la comunicació i humanització a l'UCI”.
 

L’objectiu principal és desenvolupar i validar la plataforma digital "CONTIGO", dissenyada per millorar la comunicació entre els equips clínics de l’UCI i les famílies dels pacients crítics. El projecte pretén crear un sistema que ofereixi reportis visuals de l'estat del pacient i un suport conversacional (chatbot) que tradueixi el llenguatge mèdic a termes comprensibles. La recerca inclou el co-disseny amb professionals i famílies, la integració tècnica amb els sistemes hospitalaris i la realització d'un assaig clínic per mesurar l'impacte en l'ansietat dels familiars.

Necessitat per a Sant Pau: L’ingrés a l’UCI és una experiència traumàtica; s'estima que el 70% dels familiars pateixen ansietat i incertesa per falta d'informació clara. A Sant Pau, com en altres centres, la comunicació és majoritàriament presencial o telefònica, la qual cosa genera limitacions quan les famílies estan en situacions de gran vulnerabilitat emocional i tenen dificultats per retenir informació tècnica. Cal una eina que reforci el rol de la infermeria com a eix de la comunicació i que garanteixi una informació estructurada, continuada i humanitzada que complementi el contacte personal.

Impacte que es preveu: Una reducció significativa de l'ansietat i la sensació de pèrdua de control de les famílies, afavorint una participació més informada en el procés de cura. Per a l'hospital, la plataforma optimitzarà el temps del personal d'infermeria en reduir les consultes recurrents sobre termes bàsics, permetent focalitzar-se en l'atenció personalitzada i complexa. A més, el projecte posiciona Sant Pau en l'avantguarda de la innovació digital i la humanització, alineant-se amb els models assistencials centrats en la persona.
 

Peter Alexander Torres Capcha

“Estudi NEOLAC-D2: Eficàcia analgèsica de la lactància materna enfront de la sacarosa oral en procediments dolorosos menors en nounats”.
 

L’objectiu principal d’aquest assaig clínic aleatoritzat i controlat és determinar quina de les dues intervencions no farmacològiques —la lactància materna directa o l’administració de sacarosa oral al 24%— és més eficaç per reduir el dolor en nounats ingressats a la sala D2. L’estudi avaluarà la resposta al dolor mitjançant l’escala NIPS (Neonatal Infant Pain Scale), analitzant la intensitat del plany i la reacció conductual abans, durant i després de procediments menors com extraccions de sang o vacunes.

Necessitat per a Sant Pau: El dolor neonatal és un problema clínic i ètic de primer ordre, ja que l'exposició repetida a estímuls dolorosos sense un maneig adequat pot tenir efectes negatius en el desenvolupament del nadó. A la unitat D2 de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, no s'han realitzat fins ara estudis locals que comparin directament aquestes dues estratègies. Existeix la necessitat de generar evidència científica pròpia per superar la pràctica basada en la rutina i establir protocols unificats que garanteixin una atenció d'alta qualitat i basada en dades rigoroses obtingudes en el nostre entorn assistencial.

Impacte que es preveu: Una millora directa en la qualitat de les cures i una reducció del patiment dels nounats durant els procediments rutinaris. Els resultats permetran validar mètodes segurs, senzills i de baix cost que facilitin la humanització de l'assistència neonatal i reforcin el vincle entre la mare i el fill. A nivell institucional, el projecte consolidarà Sant Pau com un centre compromès amb la recerca infermera i les pràctiques respectuoses, permetent la difusió d'aquestes millores en l'àmbit científic internacional.