Un dels reptes de salut pública és el biaix de gènere i la poca representació que les dones encara tenen en molts àmbits de la Medicina. Tot i que ja s’ha identificat, segueix sense resoldre’s, segons els experts a la taula rodona “De què parlem quan parlem de biaix de gènere?”, organitzada pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), a través de la Comissió d’Igualtat de Gènere, i la Fundació Grup Set i que ha comptat amb la presència de la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, i més de 200 assistents. Una de les ponents ha estat la Dra. Ma. Antònia Mangues, presidenta de la Comissió Clínica de Salut amb Perspectiva de Sexe i Gènere de Sant Pau i de la Societat Catalana de Salut amb Perspectiva de Sexe i Gènere (SSG).

El president del COFB, Jordi Casas, ha destacat que el debat és important per “posar una mica més de llum per què el biaix de gènere persisteix després de més de 30 anys des que es va identificar i què podem fer per transformar-ho dins del sistema sanitari”. Afegint que “la pràctica professional de qualitat com a farmacèutics i sanitaris només és possible des de l’evidència científica. I això és un requisit indispensable per garantir seguretat, efectivitat i equitat en tots els tractaments que dispensem i recomanem”. 

En aquest sentit, la Dra. Ma Antònia Mangues, presidenta de la Comissió Clínica de Salut amb Perspectiva de Sexe i Gènere de Sant Pau i de la Societat Catalana de Salut amb Perspectiva de Sexe i Gènere (SSG), ha assenyalat que “els fàrmacs globalment s’han estudiat en homes, quan les cèl·lules d’homes i dones són diferents. No absorbim igual els medicaments, i, per tant, la seguretat i l’efectivitat no encaixen sempre. El coneixement s’ha basat en unes dades que no inclouen les dones, que són el 50% de la població. Alhora, l’impacte de fer bé els estudis augmentaria el PIB dels països.

Per la seva banda, Susana Bleier, presidenta de la Fundació Grup Set, ha explicat que aquesta taula rodona “permet visibilitzar aquesta problemàtica que afecta especialment les dones, però que des d’un punt de vista general, té conseqüències personals, socials i econòmiques”. Segons Bleier, “un estudi ha quantificat un potencial creixement del PIB de l’1,7% mundial si la Medicina s’apliqués sense biaixos permetent així una millor qualitat de vida a les dones, però també a tota la població”.

La taula rodona ha estat moderada per l’economista i periodista Ariadna Belver i ha comptat amb 4 expertes en l’àmbit sanitari que han parlat de les diferències en diagnòstics i tractaments entre dones i homes, la invisibilització del dolor femení i retards diagnòstics, la manca de dones en assaigs clínics i l’impacte del gènere en la salut mental.

La Dra. Blanca Coll-Vinent, metgessa adjunta del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic i vicepresidenta de l’SSG, ha evidenciat que “en Medicina tenim un model únic, el masculí, i no la personalitzem prou. Personalitzar segons el sexe i gènere de cada persona té benefici per tothom, ja que contribueix a reduir els efectes secundaris i també ajudaria a optimitzar tractaments per homes”. La doctora ha remarcat dos aspectes que poden ajudar a pal·liar la situació: formació a tots els nivells (població, professors universitaris i professionals de la salut) i inversió i priorització des de totes les institucions públiques. 

Pel que fa al biaix en salut mental, la Dra. Gemma Parramón, cap de la Secció de Psiquiatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron, membre del Consell Assessor en Polítiques de Gènere del Departament de Salut i vocal de l’SSG ha explicat que la dona “utilitza termes més emocionals a l’hora d’explicar què li passa, i això pot portar a veure en la persona un problema psicològic només per la manera de comunicar-se. Pensem que és més fàcil encertar si diagnostiquem de depressió a una dona que un home. De fet, la depressió està infradiagnosticada en homes”. També ha manifestat que “les guies clíniques són indicacions que utilitzem a les consultes i en poques ocasions es contemplen variacions segons el gènere del pacient”.

D’altra banda, la Dra. Carmen Comas, cap de Servei d’Obstetrícia de l’Hospital Germans Trias i Pujol i vocal de l’SSG, posa en relleu que no s’ha investigat prou sobre com el cicle menstrual de la dona pot contribuir a un efecte més gran dels fàrmacs. “Fins a aquest any no s’ha fet un estudi en ratolins on es veu que si la quimioteràpia es fa en fase estrogènica és més efectiva i, per tant, es demostra que les hormones femenines tenen un impacte en el tractament de càncer. La ciència no és neutra: estudia i troba el que li interessa. Hem de canviar el focus i és important que hi hagi veus plurals. Que hi hagi dones en la medicina no ens salva, però ajuda a canviar interessos i prioritats”.

La importància de transformar una societat androcèntrica

La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha estat l’encarregada de cloure la jornada, afirmant que “el biaix de gènere en la salut és només una expressió d’un fenomen més ampli, propi d’una societat encara androcèntrica que estem intentant transformar. Des del Govern treballem per incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal a totes les polítiques públiques”.

“En el marc del Pacte Nacional de Salut Mental, el departament hi contribueix amb tres línies principals: des de l’Institut Català de les Dones, amb un pla per combatre la pressió estètica que inclou formacions i campanyes de sensibilització; amb el reforç de professionals especialitzats en trastorns de la conducta alimentària vinculats als CSMIJ; i també amb formació, guies i materials als professionals de la salut per millorar l’atenció a dones que han patit violència masclista”.