L’Hospital de Sant Pau celebra els 50 anys del primer trasplantament de moll d’os de l’Estat espanyol

El dia 22 de maig fa 50 anys del primer trasplantament de moll de l’os de l’Estat espanyol, dut a terme a l’Hospital de Sant Pau l’any 1976. Aquesta fita mèdica i científica va marcar l’inici del desenvolupament del trasplantament hematopoètic al país en un moment en què aquest procediment era encara molt experimental al món i va situar Barcelona i Sant Pau a l’avantguarda europea d’aquesta especialitat. Fins avui, l’Hospital ha fet més de 4.000 trasplantaments, consolidant un dels programes amb més trajectòria, expertesa i reconeixement internacional.

1976 – 2026: 50 anys i milers de vides

El primer trasplantament de medul·la òssia es va fer a una nena de 13 anys amb leucèmia aguda que havia recaigut després de rebre tractament de quimioteràpia mesos abans. La donant va ser la seva germana bessona univitel·lina. Aquell trasplantament va ser un èxit clínic i la pacient va rebre l’alta tres setmanes després en remissió completa de la leucèmia.

No només va salvar la vida de la pacient, també va obrir la porta al fet que milers de persones amb malalties hematològiques greus se’n poguessin beneficiar.

L’equip mèdic pioner l’encapçalava el Dr. Andreu Domingo Albós, hematòleg fundador de la Unitat d’Hematologia Clínica de Sant Pau i principal impulsor d’un projecte que va ser possible gràcies a la seva visió i determinació. També formaven part de l’equip, entre altres, el Dr. Josep Cubells, pediatre i oncòleg i exdirector del Servei de Pediatria de Sant Pau; i la Dra. Isabel Badell, pediatra i hematòloga i exdirectora de la Unitat d’Hematologia Pediàtrica i exresponsable del Programa de TPH Pediàtric de Sant Pau. “Avui, l’Hospital encara forma part de la comunitat que contribueix a l’avenç científic i mèdic en aquest àmbit”, afirma el Dr. Javier Briones, director del Servei d’Hematologia de Sant Pau i director del Grup de Recerca en Hematologia Oncològica i Trasplantament de l’IR Sant Pau. “Cada trasplantament comença amb el mateix gest: una persona que decideix, de forma totalment altruista, donar les seves cèl·lules de moll d’os per ajudar una altra persona”. 

El que fa 50 anys era una tècnica altament experimental avui és una eina terapèutica essencial per a moltes leucèmies, limfomes, mielomes, immunodeficiències i altres malalties hematològiques greus. Aquesta voluntat de contribuir a l’avenç de la medicina, pròpia de l’esperit de Sant Pau des de la seva fundació el 1401, fa 625 anys, ha marcat el full de ruta de la institució fins avui. 

Un Programa de Trasplantament TPH pioner i referent a tot el món

Durant les dècades següents, el Programa de Trasplantament Hematopoètic de Sant Pau ha experimentat un creixement exponencial i va ser el més actiu d’Espanya durant anys –el 2014, l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) va concedir-li el premi a la major activitat en aquest àmbit des de la seva creació.

A finals de la dècada dels 90, els professionals de Sant Pau van impulsar noves estratègies de trasplantament que van contribuir a ampliar les indicacions terapèutiques i a millorar la seguretat dels procediments. També cal destacar la creació el 1991 del Registre de Donants del Moll de l’Os (REDMO) impulsat per la Fundació Josep Carreras, que va ampliar les opcions de donació per als pacients. REDMO té més de 500.000 donants registrats i accés a 75 registres de donants repartits per 53 països del món i també als bancs de sang de cordó. 

El 1998, els doctors Jordi Sierra, exdirector del Servei d’Hematologia de Sant Pau; i Rodrigo Martino, coordinador del Programa de Trasplantament Hematopoètic del Servei d’Hematologia de Sant Pau, van crear un protocol de trasplantament amb condicionament d’intensitat reduïda, que després van incorporar nombrosos centres espanyols. “Amb aquesta tècnica, les cèl·lules hematopoètiques i immunitàries del donant i del receptor coexisteixen durant unes setmanes fins que espontàniament o després d’administrar limfòcits del donant -un tipus de glòbul blanc clau per al sistema immune-, les del receptor desapareixen progressivament”, diu el Dr. Martino.

El 2014, els equips liderats pel Dr. Albert Esquirol, adjunt d’Hematologia Clínica de Sant Pau, i el Dr. Martino, van impulsar protocols de trasplantament haploidèntic: un tipus de trasplantament on el donant és un familiar que només comparteix el 50% de compatibilitat amb el receptor. Això va ampliar encara més l’accés al trasplantament per a molts pacients quan no hi ha un donant 100% compatible disponible. Una altra fita va ser el 2022 quan Sant Pau va fer el TPH de sang de cordó umbilical i de moll d’os a una pacient amb drepanocitosi –malaltia genètica que afecta els glòbuls vermells i que causa complicacions greus- a partir d’una germana seleccionada genèticament i no afectada. Era l’únic tractament curatiu.

Segons el Dr. Martino, “moltes persones no tenen un familiar histocompatible que pugui ser donant. En aquests casos, s’activa la recerca d’un donant internacional voluntari de moll d’os. Sobretot voluntàries perquè la majoria dels donants voluntaris internacionals són dones en un 64%”. Només 1 de cada 4 pacients, segons REDMO, troba un donant compatible en el seu entorn familiar, motiu pel qual els donants no emparentats són clau.

El 2025 a Espanya es van fer 3.619 trasplantaments de moll d’os -1.982 amb cèl·lules del propi pacient i 1.637 amb cèl·lules de donants, 611 a Catalunya. Actualment, REDMO és el cinquè registre d’Europa en volum de donants, amb més de 500.000 donants registrats.  El 95% de les donacions de moll d’os es fan per sang perifèrica, un procés similar a la donació de sang, però que requereix prendre una medicació dies abans. L’altre 5% es continua fent amb puncions a les crestes ilíaques a quiròfan, com el 1976.

El procés altruista, complex i coordinat en un trasplantament de moll d’os

La complexitat d’aquests tractaments requereix la col·laboració entre diverses especialitats i el Programa TPH de Sant Pau compta amb un comitè multidisciplinari integrat per Hematologia, Pediatria, Oncologia Mèdica, Oncologia Radioteràpica, Infermeria, Farmàcia, Serveis Socials i el Banc de Sang i Teixits de Sant Pau. “El comitè analitza les característiques de cada pacient i de la malaltia i si té indicació de trasplantament. En cas afirmatiu, iniciem tot el procediment”, explica el Dr. Esquirol. 

A partir d’aquí, es posa en marxa tota la maquinària, que consisteix en les següents fases:

• Cerca del donant. Si el pacient no té un donant emparentat compatible disponible -només succeeix en el 30% dels casos-, s’inicia la recerca d’un donant no emparentat al registre de donants del seu país, en aquest cas, a REDMO -qui fa la recerca entre els donants del seu registre i també en els registres d’altres països. La probabilitat de localitzar un donant compatible a través de REDMO és del 80% al cap de 3 mesos d’haver-se iniciat la recerca internacional. Si no es disposa d’un donant compatible, o no hi ha prou temps per localitzar-lo, és possible fer un trasplantament de sang de cordó umbilical o un trasplantament haploidèntic. 
• Assignació i proves. Un cop localitzat un donant compatible, es confirma la compatibilitat immunològica (o identitat HLA) amb el receptor. Sempre és més recomanable triar el donant més jove, perquè s’hi obtenen millors resultats. 
• Extracció. Es realitza l’extracció de les cèl·lules mare al centre del donant (mitjançant punció al maluc o sang perifèrica).
• Transport. Un missatger especialitzat transporta el teixit criopreservat per avió o cotxe fins a l’hospital receptor. 
• Hospitalització del receptor i trasplantament. L’equip d’Hematologia de Sant Pau coordina l’ingrés, el condicionament i la infusió de les cèl·lules mare.
• Seguiment. Es fa un seguiment conjunt i estret entre Sant Pau i REDMO per garantir l’èxit de l’empelt i controlar possibles complicacions.

Abans de rebre les noves cèl·lules el pacient necessita una preparació “o condicionament, que es realitza mitjançant l’administració de quimioteràpia de vegades combinada amb radioteràpia o amb altres fàrmacs”, explica el Dr. Albert Esquirol. “L’objectiu és preparar el moll d’os i deixar-lo, com diem nosaltres “buit”, perquè pugui rebre les noves cèl·lules i que aquestes comencin a produir-ne de noves i sanes. I també preparar el sistema immunitari: el pacient entra en la fase de neutropènia, és a dir, queda a zero de defenses, se l’instal·la en una cambra d’aïllament amb un entorn el més estèril possible i amb vigilància intensiva per part d’Infermeria, que aquests dies és clau”.

La Dra. Irene Garcia, adjunta d’Hematologia Clínica de Sant Pau, explica que “les cèl·lules arriben en ‘fresc’ en un maletí perquè el donant sa –de qualsevol part del món- decideix dedicar uns dies de forma altruista a fer la donació just quan ho necessitem, és a dir, quan el pacient està rebent el tractament que el deixarà a zero defenses”. Aquestes cèl·lules “les administrem al pacient receptor com si fos una transfusió de sang, i faran un llarg camí, arribaran al moll d’os i, al cap d’unes setmanes, ajudaran a fer que el pacient es recuperi”. Segons afirma el Dr. Martino, “rebre aquestes cèl·lules significa que al cap de 3-4 setmanes el pacient tornarà a tenir una medul·la que li funcionarà durant dècades”.

Després del trasplantament comença una etapa de seguiment, vigilància i recuperació, “ja que el nou moll d’os ha de començar a fabricar noves cèl·lules sanes. És un procés que requereix temps i un seguiment molt proper per controlar la recuperació i prevenir possibles complicacions”, afirma la Dra. Irene Garcia.

Sant Pau, primer centre europeu acreditat amb la JACIE

El lideratge de Sant Pau en aquest àmbit va quedar reconegut internacionalment quan, el 2001, el seu programa de trasplantament va ser el primer d’Europa acreditat segons els estàndards de qualitat JACIE (Joint Accreditation Committee ISCT-Europe & EBMT). Aquesta acreditació certifica l’excel·lència en tots els processos associats al TPH: des de la selecció de donants i recollida cel·lular fins al tractament clínic, la seguretat del pacient i els resultats assistencials. Avui, la Unitat d’adults i la pediàtrica tenen aquesta acreditació i la Unitat Pediàtrica de TPH també és CSUR (Centre, Servei i Unitat de Referència).

Segons l’Informe 2019-2023 de l’EBMT (European Society for Blood and Bone Marrow Trasplantation), l’Hospital està al top europeu pel que fa als principals paràmetres de qualitat en TPH: supervivència global, supervivència lliure de progressió del càncer i mortalitat relacionada amb trasplantament.

Líder en teràpies avançades i immunoteràpia: del trasplantament a les CAR-T

Sant Pau ha mantingut el seu paper pioner en el desenvolupament de noves teràpies cel·lulars i immunoteràpies avançades. Recentment, les teràpies amb cèl·lules CART han sorgit com a una alternativa prometedora en el tractament de neoplàsies hematològiques. Aquestes teràpies es basen a utilitzar les defenses del mateix pacient (els limfòcits T), que s’extreuen de la seva sang i es modifiquen genèticament al laboratori, perquè ataquin específicament i de manera més eficaç i mantinguda les cèl·lules tumorals.

Aquesta teràpia s’ha desenvolupat fonamentalment als EUA. A Espanya, Barcelona destaca amb entitats com Sant Pau, un centre punter al món en el desenvolupament i producció de les CART: “som un dels dos únics centres autoritzats a Catalunya i només n’hi ha 15 al món per produir aquests medicaments d’immunoteràpia”, explica el Dr. Javier Briones.

Des de 2014 Sant Pau realitza una intensa recerca preclínica per produir cèl·lules CART adreçades a l’antigen CD19  dels limfomes i el CD30 de la malaltia de Hodgkin. Actualment, l’Hospital compta amb la Unitat Multidisciplinària CAR (UMCAR-SP) amb professionals altament especialitzats en el tractament de pacients que reben teràpia CART dels Serveis d’Hematologia, Medicina Intensiva, Neurologia, Farmàcia, Infermeria i el Banc de Sang i Teixits. Des de 2019 està acreditada pel Ministeri de Sanitat com a “Centre per a Teràpia CAR-T” i pel programa europeu JACIE per administració d’”Immune effector Cells”.

El Grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica (GITG), dirigit pel Dr. Briones, s’ha consolidat en recerca al Servei d’Hematologia i a l’Institut de Recerca Sant Pau. El 2020 va iniciar un assaig clínic “primer a Europa” amb cèl·lules CART30 per a pacients amb limfoma de Hodgkin clàssic o limfoma de cèl·lules T positiu per a CD30 en recaiguda o refractari, el primer que ha finalitzat amb èxit la fase I amb resultats molt positius publicats a la revista Blood: “la resposta global va ser del 100%, molt poc comú en pacients que han passat per múltiples línies de tractament. El 50% dels pacients va assolir una remissió completa; això significa que la malaltia va desaparèixer completament en els estudis d’imatge i les anàlisis clíniques”, explica el Dr. Briones. “Quant a la durabilitat de la resposta, el 60% dels pacients amb una resposta completa van mantenir la remissió completa sense signes de recaiguda després d’un seguiment mitjà de 34 mesos”. L’estudi està en fase II.    

El 2023, el GTIG va iniciar un segon assaig clínic en pacients amb limfomes de cèl·lules B refractaris, emprant cèl·lules T de memòria que expressen CAR19.

Els productes HSP-CAR30 i HSP-CAR19M es fabriquen íntegrament a Sant Pau.