El Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de Sant Pau ha estat reconegut com a Centre de Col·lecta d’Alt Rendiment (CCAR) en progenitors hematopoètics de sang perifèrica de donants voluntaris dins del programa estatal de donació de medul·la òssia REDMO-ONT. Aquest reconeixement de màxima expertesa s’ha obtingut amb millor puntuació de tota Espanya en el procés d’avaluació com a CCAR, resultat que posa en valor l’excel·lència assistencial, l’eficiència organitzativa i el compromís dels equips professionals implicats en aquest procés.

La designació com a CCAR, aprovada per la Comissió de Trasplantaments del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), situa el Banc de Sang i Teixits de Sant Pau entre l’exclusiu grup de 15 centres d’aquest tipus a l’Estat espanyol, consolidant-lo com a referent en la xarxa de donació i trasplantament hematopoètic i també en la recepció de donants d’altres comunitats autònomes, garantint una atenció àgil.

Els CCAR ONT-REDMO són unitats especialitzades reconegudes per l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) que compleixen uns alts estàndards d’eficiència i qualitat en l’obtenció de progenitors hematopoètics de sang perifèrica de donants voluntaris no emparentats.

Algunes de les característiques i criteris de selecció són, per exemple: tenir l’acreditació internacional JACIE (Joint Accreditation Committee ISCT-Europe & EBMT) per a l’obtenció i processament dels progenitors hematopoètics. En aquest sentit, el 2001, l’Hospital de Sant Pau va ser el primer centre europeu a rebre l’acreditació JACIE en TPH d’adults i, el 2025, també es va concedir a la Unitat de Trasplantament de Progenitors Hematopoètics del Servei de Pediatria. A més, des de 2019 Sant Pau també està acreditat pel Ministeri de Sanitat com a “Centre per a Teràpia CAR-T”.

Sant Pau, entre els millors d’Europa

L’Hospital de Sant Pau també se situa en el top europeu quant als principals paràmetres de qualitat en TPH pediàtrics i d’adults segons l’informe comparatiu dels trasplantaments realitzats entre 2019 i 2023 de la Societat Europea de Trasplantament de Medul·la Òssia (EBMT). Concretament, en supervivència global, supervivència lliure de progressió del càncer i mortalitat relacionada amb trasplantament.

L’Informe compara els més de 60.000 TPH al·logènics o AloTPH (amb cèl·lules d’un donant compatible) de l’EBMT amb els 254 de Sant Pau (41 pediàtrics i 213 en adults), i els més de 60.000 TPH autòlegs o AutoTPH (amb cèl·lules del propi pacient) de la Societat Europea amb els 208 duts a terme al centre durant el mateix període de temps.  

El criteri de referència se centra únicament en el primer TPH autòleg i en el primer TPH al·logènic, que suposen aproximadament el 80% de tota l’activitat de trasplantaments. En l’anàlisi de resultats comparatius entre els centres, els paràmetres emprats són: la supervivència al cap de 100 dies i al cap d’1 any i la supervivència lliure de progressió (SLP o temps transcorregut des que un pacient inicia el tractament fins a la reaparició del càncer).

En TPH al·logènics, la supervivència mitjana de l’EBMT al cap de 100 dies se situa en el 91%, mentre que a Sant Pau aquest percentatge és lleugerament superior, del 93%. En analitzar la supervivència al cap d’1 any, la mitjana europea és del 77%, mentre que a Sant Pau assoleix el 83% dels pacients. Quant a la supervivència lliure de progressió, els resultats de l’EBMT se situen en el 67%, davant el 75% de l’Hospital de Sant Pau. 

En els AutoTPH no hi ha diferències significatives entre els resultats de l’EBMT i Sant Pau: la supervivència mitjana al cap de 100 dies a Europa és del 98% i a l’Hospital del 100%, mentre que la supervivència mitjana al cap d’1 any és del 93% en tots dos casos.   

Col·laboració REDMO - Sant Pau per millorar el seguiment dels donants

Des d’inicis de 2026 REDMO i l’Hospital de Sant Pau mantenen un conveni de col·laboració per reforçar la protecció i el seguiment dels donants mitjançant un assessorament expert en hematologia i genètica molecular. El seu objectiu és analitzar, utilitzant les tècniques actuals de seqüenciació massiva, determinades troballes genètiques que poden aparèixer en casos concrets i que, excepcionalment, podrien tenir implicacions per a la salut del donant.

En els darrers anys, la incorporació d’eines d’anàlisi genètica més exhaustives, sobretot en l’estudi de determinades recaigudes dels receptors, ha augmentat la capacitat de detectar variants genètiques que podrien ser d’origen del donant. Tot i que la majoria d’aquestes troballes no tenen rellevància clínica, en alguns casos poden requerir una valoració experta per determinar-ne el significat i decidir la millor manera d’actuar, sempre prioritzant la protecció i la salut del donant.