Ajuts de la Fundació Privada Sant Pau per promoure la recerca, la innovació i la formació Infermera

La Fundació Privada va concedir, durant 2025, un paquet d’ajuts dirigits al personal d’Infermeria de Sant Pau per fomentar la formació, la recerca i la innovació, alhora que potenciar la incorporació de noves tecnologies, procediments i avenços en l’activitat assistencial. Coneix quins van ser els/les escollits/des, quins són els projectes que han posat en marxa durant aquest 2025 i quina estada formativa s’ha fet.

Projectes 2025
 

Neus Calpe
Infermera de l’UCI
“Dispositius adhesius enfront dispositius elàstics per a la subjecció de la sonda urinària en el pacient crític. Estudi experimental aleatoritzat”

Es tracta d’un estudi 100% infermer, per comparar l'efectivitat de dos mètodes diferents de subjecció per a la sonda urinària (adhesiva o en forma de polsera elàstica) en pacients crítics, amb l’objectiu de determinar quin és el més segur i eficaç per prevenir les complicacions associades a la sonda urinària, com lesions, molèsties, dolor i infeccions d'orina.

“L'estudi, dos anys de durada, es porta a terme a l’UCI de l'Hospital de Sant Pau amb una mostra de 188 pacients” explica Neus Calpe, qui ens avança que “l’import dels ajuts el destinarem per poder publicar els resultats de la recerca a Open Acces, és a dir, que podran ser consultats per qualsevol persona interessada de forma gratuïta. Una iniciativa que busca compartir coneixement, alhora que afavorir la visibilitat i l’impacte de la recerca”.
 

Aquesta investigació presenta una elevada transferibilitat a la pràctica clínica, especialment en l’àmbit de la infermeria de cures intensives, ja que aborda una intervenció quotidiana amb un impacte directe en la seguretat del/de la pacient crític/a. Entre les seves implicacions més importants trobem: prevenció de les complicacions associades al cateterisme urinari, estandardització de protocols de cures infermeres, millora del confort i de l’experiència del/de la pacient i I’impacte en l’eficiència del sistema sanitari.

Naujot Kaur
Infermera de Patologia Digestiva
“Assaig clínic per a avaluar l’eficàcia d'un apòsit absorbent en pacients amb cirrosi i presència de drenatge persistent de líquid ascític després d’una paracentesi evacuadora”.

La paracentesi evacuadora és un procediment comunament utilitzat en el maneig de pacients amb ascites, que consisteix en l'extracció de líquid ascític acumulat en la cavitat abdominal. No obstant això, alguns/es pacients presenten drenatge persistent en la zona de punció després d’aquesta intervenció, la qual cosa pot prolongar l'hospitalització i augmentar el risc d'infeccions.

“La població en estudi són pacients amb cirrosi hepàtica amb ascitis i necessitat de realitzar una paracentesi evacuadora total. En aquest cas hem centrat la nostra investigació en  pacients de Patologia Digestiva, ingressats a la planta B1 d'hospitalització de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau”, afirma Naujot Kaur. 

L’ajut de la Fundació Privada s’ha destinat al monitoratge de l’assaig clínic que avalua l'eficàcia d’aquest apòsit absorbent, amb l'objectiu de prevenir les complicacions relacionades amb l'extracció de líquid acumulat en l'abdomen i millorar el confort. Es tracta d’un estudi liderat per Naujot Kaur i Eva Sorribes, juntament amb l'equip d'Infermeria de Patologia Digestiva de la Unitat B1 de l’Hospital.

Ernest Rius Bonet
Supervisor general de Torn Nit 2
“Realitat virtual i dolor en infants de 6 a 12 anys durant la venopunció: assaig clínic aleatoritzat”

És un projecte focalitzat a les Urgències pediàtriques de Sant Pau. Emmarcat dins de les línies del Pla Estratègic de l’Hospital. L’estudi aspira a millorar l'experiència d’usuari dels infants i dels/de les acompanyants. Es vol estudiar si l'ús de les ulleres de realitat virtual, com a mètode distractor, ajuda a disminuir la percepció del dolor en nens i nenes de 4 a 12 anys que han d'estar sotmesos/es a una venopunció, sigui per extracció de mostra analítica o per inserció d'un catèter venós perifèric. Així mateix, també es vol observar si l'ansietat dels/de les acompanyants disminueix amb l'aplicació d'aquesta intervenció als infants.

“Gràcies a l’ajuda de la Fundació Privada podrem disposar d’ulleres de realitat virtual, amb les corresponents caixes protectores i aïllants de silicona com a mesura higiènica, i les aplicacions National Geographic Explore VR  i Ocean Rift per cadascuna de les ulleres, monitoratge… entre d’altres coses que ens permeten portar a terme la investigació”, explica Ernest Rius, qui ens avança també que “si els resultats són estadísticament significatius, es treballarà per poder estendre aquesta tecnologia i poder millorar l'experiència de l'usuari en altres àmbits i poblacions”.

Silvia Vicente
Infermera i professora de l’EUI Sant Pau
Coordinadora del Màster Atenció d'infermeria a l’infant i a l'adolescent
“Efecte de la contenció posicional amb el dispositiu Swaddy® en el nivell d’estrès dels nounats preterme: un assaig clínic aleatoritzat”.

L’ajut de la Fundació Privada s’ha destinat a un assaig clínic, aleatoritzat, creuat i multicèntric, amb què es pretén comparar una escala de dolor i altres variables fisiològiques en els nadons prematurs que troben a la incubadora, amb i sense contenció posicional. Per realitzar la contenció neonatal, un mètode que simula la funció de l’úter matern a nivell postural, es farà servir Swaddy®, un dispositiu dissenyat per la investigadora principal del projecte, Silvia Vicente.  Els resultats obtinguts amb l’ús del dispositiu Swaddy® es compararan amb l’atenció estàndard de contenció utilitzada actualment.

“La durada estimada és d’uns 18 mesos. Es tracta d’un estudi multicèntric amb reclutament competitiu entre dos centres participants: l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Germans Trias i Pujol”, explica Silvia Vicente.

“Les vies de transmissió del dolor en el nounat preterme són plenament funcionals. Això implica que, tot i la seva immaduresa, no només poden percebre el dolor, sinó que poden experimentar-lo de manera més intensa i difusa que els adults, ja que els seus mecanismes d’inhibició del dolor —com la serotonina— encara són immadurs. L’estrès, tot i no ser dolor, pot derivar-hi si no s’aborda adequadament. L’increment de l’estrès s’associa a una major mortalitat i morbiditat en aquests pacients, degut a l’augment en la producció de catecolamines i cortisol i, posteriorment, de la resposta inflamatòria com a conseqüència. Aquest estrès pot comportar alteracions del neurodesenvolupament a llarg termini (trastorn de l’espectre autista o trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, trastorns de conducta o resposta inadequada al dolor). Tot això s’agreuja com més gran és el grau de prematuritat. En aquest context, el dispositiu Swaddy® podria resultar especialment útil per reduir el nivell d’estrès en aquells nadons que neixen molt prematurament i que presenten un cervell especialment immadur”, afirma Silvia Vicente.

Estada formativa

Olga Álvarez
Infermera Especialista en Salut Mental, Gestora de Casos de la Unitat de Trastorns Resistents al Tractament. Servei de Psiquiatria

La Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau li ha atorgat una ajuda econòmica per poder desenvolupar una estada formativa de 15 dies en el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla (HUMV), a Santander. Amb l’objectiu de conèixer el Programa de Depressió Resistent i el Programa d´Alta Resolució pel maneig de la conducta suïcida i la Prevenció del Suïcidi.

Durant dues setmanes va fer una estada formativa a l'Hospital Universitario Marqués de Valdecilla (Santander), a la Unitat de Depressió Difícil de Tractar (Depressió Resistent) i del reconegut Programa CARS, especialitzat en la prevenció i el maneig intensiu de la conducta suïcida. “Una experiència m´ha permès conèixer el funcionament del model integrador que apliquen en aquests contextos, centrat en la humanització de la cura, la intervenció ràpida en situacions de crisi i el seguiment ambulatori intensiu. Al llarg de la meva estada he pogut rotar amb els diferents professionals que configuren l´equip (psiquiatres, psicòlogues clíniques, infermeres especialistes i terapeutes ocupacionals) i com aborden els casos de depressió resistent, aplicant protocols avançats d´avaluació i tractament personalitzats basats en psicoteràpia, farmacoteràpia complexa, tècniques de neuromodulació i suport psicosocial en funció de les necessitats de les persones”, comenta Olga Álvarez.  

En el marc del Programa CARS ha participat en intervencions encaminades a l´avaluació del risc suïcida, l´elaboració de plans de seguretat, la monitorització postvenció i l' ús d´eines tecnològiques per a la detecció del risc i la continuïtat de l'atenció. “En resum l´estada m´ha permès aprofundir en estratègies de comunicació terapèutica, maneig de crisi, avaluació estructurada, coordinació assistencial, consolidant competències clau per a l' atenció infermera en salut mental”.