Actualment, anem cap a la medicina personalitzada i de precisió, però cal anar també cap a la medicina amb perspectiva de gènere, perquè els homes i les dones som diferents i aquestes diferències influeixen en la salut, el benestar, el tractament i l’evolució de les malalties. El camí ja s’ha començat, però encara queda molt per fer, a nivell de conscienciació, de coneixement i, sobre tot, de recerca, d’assistència i de docència. Tot això s’ha posat sobre la taula durant el Sant Pau Talks “«Això són nervis». Quan la medicina oblida les dones”, que s’ha centrat en la perspectiva de gènere en salut amb motiu del Dia Internacional de les Dones.

Segons la Dra. Maria Antònia Mangues, especialista en Farmàcia Hospitalària, presidenta de la Comissió de Salut i Gènere de Sant Pau i impulsora i coordinadora de la Comissió Gestora de la Societat Catalana de Salut amb Perspectiva de Sexe i Gènere, “jo mateixa fa poc temps que soc conscient de l’existència del biaix de gènere i em sap greu que encara hi hagi tants casos com el meu. Em va semblar molt fort i vaig pensar calia solucionar-ho”. Es va implicar totalment en la creació de la Comissió de Salut i Gènere de l’Hospital de Sant Pau, una de les primeres a Catalunya i que impacta en assistència, recerca i docència. De fet, la lluita contra el biaix de gènere constitueix un dels eixos transversals del Pla Estratègic Més Sant Pau.  

En aquest sentit, la Dra. Carme Valls i Llobet, especialista en gènere i salut i autora de “Dones invisibles per a la medicina”, afirma que “anem cap a la medicina personalitzada i de precisió, i hem d’anar també cap a la medicina amb perspectiva de sexe i gènere i humana”. Afegeix que “cal investigar bé, publicar articles i transmetre-ho als professionals i a la societat. Els darrers anys s’han fet molts estudis i s’ha vist la necessitat d’endreçar tota aquesta medicina de la diferència i veure quines mancances hi ha en l’abordatge de la salut de la dona”.

“Si apliquéssim la perspectiva de gènere com cal el PIB dels països augmentaria. I no ho dic jo, ho diuen experts d’entitats internacionals tan importants com el Fòrum de Davos: per cada dòlar invertit en aquest àmbit, el retorn és de tres”, diu la Dra. Mangues. “Pocs negocis surten tan rodons. Si pensem en l’impacte que té sobre la societat en termes de baixes laborals, mortalitat... estaríem més sans i seríem més rics”. 

El sexe i el gènere influeixen en la salut, el benestar i l’evolució de les malalties

Segons les expertes, homes i dones som diferents a nivell físic, hormonal, mental... les diferències de sexe i gènere són reals, i les malalties i els símptomes són diferents. També la medicació que necessiten en cada cas i els efectes dels fàrmacs sobre l’organisme.

Està demostrat que molts medicaments tenen una farmacocinètica molt diferent en funció de si el pacient és home o dona. Alguns les dones els toleren pitjor, com per exemple les estatines per al tractament del colesterol. Segons la Dra. Mangues, “si els efectes s’estudien majoritàriament en els homes, és molt probable que no es detectin quins efectes poden tenir en determinats grups de població, com les dones”. I aporta una dada: “a principis del segle XXI, el 80% dels medicaments retirats del mercat arrel del seguiment i les comunicacions de farmacovigilància, han estat per efectes adversos molt greus en dones”. 

Altres dades de les expertes són que, amb els mateixos símptomes, es recepten 3 cops més ansiolítics a dones que homes. Segons la Dra. Valls i Llobet, “encara quan una dona diu que té un problema de salut el tapem amb ansiolítics i antidepressius”. El diagnòstic de càncer tarda 2,5 anys més en les dones que en els homes, xifra que en el cas de la diabetis tipus 2 augmenta fins als 4,5 anys. I han recordat també que la mortalitat per infart agut de miocardi segueix sent més elevada en elles que en ells.

“Això són nervis. Quan la medicina oblida les dones”, forma part d’un cicle de conferències que l’Hospital de Sant Pau organitza com a fòrum de difusió i debat obert a la ciutadania sobre malalties i temes de salut clau amb experts de renom i l’experiència i visió dels pacients i les seves famílies amb un enfocament dinàmic i interactiu, dins l’eix estratègic #MésComunitat. Aquesta cinquena conferència ha comptat amb l’actriu Georgina Latre, i la il·lustradora Lyona Ivanova. També amb la Dra. Carme Valls i Llobet, especialista en gènere i salut i autora de “Dones invisibles per a la medicina”, i la Dra. Maria Antònia Mangues, especialista en Farmàcia Hospitalària, presidenta de la Comissió de Salut i Gènere de Sant Pau i coordinadora de  la Comissió Gestora de la Societat Catalana de Salut amb Perspectiva de Sexe i Gènere. Cristina Puig, periodista i cap de Continguts Estratègics de Sant Pau, ha moderat la trobada.

Començant des de la recerca

La recerca també ha posat en evidència que el sexe i la identitat de gènere influeixen directament en la salut, el benestar i l’evolució de les malalties; avui, cap investigació i cap activitat assistencial pot considerar-se completa sense una autèntica perspectiva de gènere. Segons la Dra. Valls i Llobet, “en els estudis sobre psicofàrmacs duts a terme en ratolins, el 90% dels animals eren mascles. Però ara ja s’aplica la diferenciació per sexe fins i tot en els estudis cel·lulars”. En aquest sentit, la Dra. Mangues assenyala que “tampoc hem d’anar a l’altre extrem i passar-nos de frenada. La migranya és 3 cops més freqüent en dones i ara tots els assajos clínics es fan en dones. No cal”.

El que sí afirma la Dra. Mangues és que “la fitxa tècnica del medicament (el prospecte), hauria d’incloure les diferències entre homes i dones, però fins que les agències reguladores corresponents no ho exigeixin, no hi haurà aquesta perspectiva de gènere”.

En el marc del 8M Dia Internacional de les Dones i, vinculat amb el seu Programa Transversal de Salut i Gènere l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha incorporat una nova eina per guiar el seu personal investigador en l’avaluació de la seva recerca amb perspectiva de gènere: la llista de verificació d’Hipàtia. A partir d’ara, el Comitè d’Ètica de la Investigació amb medicaments (CEIm) incorporarà aquesta llista de verificació com a document imprescindible a l’hora de presentar un protocol per a la seva avaluació.

Un clar exemple de biaix: el retard de 8 anys en el diagnòstic de l’endometriosi

L’actriu Georgina Latre i la il·lustradora Lyona Ivanova han aportat el seu testimoni. Totes dues tenen endometriosi, i a totes dues els va costar arribar a tenir el diagnòstic de la malaltia, que actualment està diagnosticada en 400.000 dones a Catalunya. Altres dades aportades al Sant Pau Talks són que el 65% de les adolescents amb dismenorrea, acabaran tenint endometriosi. I que avui hi ha un retard de 8 anys en el diagnòstic de la malaltia.

En el cas de la Lyona, “vaig estar dels 18 fins als 37 anys prenen analgèsics pels dolors intensos de la regla, quan el que tenia era una endometriosi. Al final va ser un traumatòleg, en una ressonància magnètica, no un ginecòleg, qui em va dir el que tenia”. En el cas de la Georgina, “un dia vaig acabar a Urgències i no veien res, em sentia com una nena petita. Al final, vaig trobar una ginecòloga que va donar amb el diagnòstic”.

La Dra. Mangues ha llançat una pregunta: si els homes tinguessin un dolor semblant i haguessin d’anar un cop i un altre al metge sense que els trobin res, penseu que estaríem on som ara? Segons la Dra. Valls i Llobet, “el tema és de gènere en el sentit social, i que quan una dona diu que té un problema la solució més fàcil és receptar ansiolítics o antidepressius”.

Un altre tema posat sobre la taula és la violència obstètrica. Segons la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau, “el part es un moment vital únic. Es considera un procés quirúrgic i de vegades aquesta visió xoca amb la intimitat d’aquest moment. És feina dels professionals que l’entorn sanitari, que tots els agents que intervenen, s’adaptin al procés i no a l’inrevés”. Aquest ha estat el cas de Sant Pau, que ha anat adaptant els seus protocols a les demandes i les necessitats transmeses. La Dra. Llurba també ha destacat el fet que encara “hi ha professionals que neguen l’existència de la violència obstètrica i cal fer molta formació en aquest sentit”.