El gran repte és viure més anys i fer-los en les millors condicions possibles, mantenint-se actiu físicament, mentalment i emocionalment, tenint fites personals i, sobretot, una vida social tan activa com sigui possible. Són les claus per gaudir al màxim de la longevitat (que no vellesa). A Catalunya el col·lectiu dels majors de 65 anys ja ha superat en número els menors de 15, assolint un pes del 20% de la població, i això planteja molts reptes: personals, socials, econòmics i sanitaris. Se n’ha parlat al Sant Pau Talks “Preparar-se per la vellesa. Els reptes de fer-se gran en una societat edatista”, amb l’exfutbolista i exentrenador del FC Barcelona Carles Reixach; la ninotaire Pilarín Bayés; i el periodista, escriptor i exdirector de La Vanguardia Màrius Carol.

Tots tres convidats afirmen que socialitzar, interactuar i estar actiu és “importantíssim,” perquè el gran problema de fer-se gran és la soledat. En Màrius Carol diu que “el gran repte no és viure més anys sinó viure’ls en bones condicions. Segons un informe publicat al New York Times, hi ha tres coses bàsiques per ser feliç: mantenir-se actiu mentalment, marcar-se petites fites personals i socialitzar”. Segons en Carles Reixach “la gent es cuida més que abans, però el més important és cuidar-se des del punt de vista mental i emocional”. La Pilarín Bayés diu que “cal acceptar les teves limitacions i l’edat que tens. Cada dia dibuixo, és el que més m’agrada i el que més em diverteix i penso fer-ho mentre pugui”. I la seva actitud davant la vida “ha fet que tingui una bona vellesa”.

El Dr. Jordi Mascaró, director de la Unitat de Geriatria del Servei de Medicina Interna de Sant Pau, coincideix al 100% en aquest punt i també diu que “prefereixo parlar de longevitat i no de vellesa, perquè implica qualitat de vida i no viure eternament, sinó viure bé els anys que hagis de viure”. Subratlla “l’heterogeneïtat de la gent gran” i que “fer-se gran és un procés continuat des del bressol fins a la tomba, i al llarg de les diferents etapes de la nostra vida podem fer tasques de prevenció per arribar a tenir una bona longevitat, amb hàbits saludables: exercici, alimentació, vida social... la prevenció és el millor tractament”.

Societat edatista? Encara hi ha discriminació per motius relacionats amb l’edat, amb estereotipus i perjudicis que es pressuposen a totes les persones d’una determinada edat. Segons la Dra. Montserrat Celdran, psicogerontòloga, professora i investigadora de la Universitat de Barcelona, “fins fa uns 5 anys no érem conscients d’aquesta discriminació. Hi ha una frase que ho diu tot: els homes maduren i les dones envelleixen. Però cal veure la gran heterogeneïtat del grup de població de la gent gran i també fugir de l’auto edatisme. Quan ets gran has de seguir tenint projectes, igual que en altres etapes de la vida”.

Important lluitar contra la fragilitat

La dependència és el pitjor. I molts cops comença per la fragilitat, que és un procés molt lent però progressiu. Segons el Dr. Mascaró, “és detectable, prevenible i tractable. Hem de retardar la fragilitat i, en aquest sentit, la prevenció és cabdal, és el millor tractament”. Una de les principals patologies associades a la fragilitat són les fractures, i la més greu és la de fèmur, que “als 2 anys té un risc de mortalitat superior a molts càncers”. Sant Pau cada any atén més de 650 fractures d’aquest tipus, i l’Hospital compta amb la Unitat de Coordinació de Fractures territorial de Sant Pau (FLS) que abasta tota la zona AIS Dreta i que té com a objectiu millorar la detecció precoç, el seguiment i la prevenció d’aquestes lesions amb un equip multidisciplinari: Geriatria, Traumatologia, Medicina Física i Rehabilitació, Reumatologia, Urgències, Infermeria, Farmàcia i Treball Social en col·laboració amb Atenció Primària.

Sant Pau lidera el nou model d’atenció urgent al pacient fràgil

El Servei d’Urgències de Sant Pau va desenvolupar entre 2011 i 2017 el Programa d’Atenció Urgent al Pacient Fràgil per augmentar la seguretat i qualitat en l’assistència en persones grans, “arran de l’augment d’un perfil determinat de pacient a les Urgències: persona gran amb problemes de salut crònics, molta comorbiditat i polimedicada”, explica la Dra. Mireia Puig, directora del Servei d’Urgències. Pioner per les seves característiques, va implicar dissenyar i implementar un procediment de triatge personalitzat, una avaluació geriàtrica integral, un pla d’atenció d’infermeria personalitzat i una integració real amb farmacèutics i treballadors socials. El Programa també inclou xarxes de col·laboració amb altres proveïdors sanitaris que ajuden a sistematitzar criteris i procediments de derivació.

Des de 2017 també compta amb el DAFSU (Dispositiu d’Atenció a la Fragilitat del Servei d’Urgències), una àrea confortable per a les persones grans que funciona 24 hores al dia i que contribueix a prevenir riscos i complicacions i a realitzar nous procediments geriàtrics.

La Dra. Puig també diu que “entre el 18% i el 20% de les persones majors de 65 anys que atenem presenten un problema relacionat amb els medicaments, els PSM, deguts al seu ús o a la manca del seu ús”. Per això, Sant Pau ha posat en marxa el projecte Codi Medicament (CM), que forma part del Programa d’Atenció Farmacèutica al Servei d’Urgències de Sant Pau, per estandarditzar, implementar i disseminar un model de prevenció secundària dels PSM a la pràctica clínica. Des de 2021 a 2025, el CM ha reduït un 22% els reingressos a les Urgències.

Escola de Cuidadors: cuidar qui té cura

Arran de l’escolta activa dels usuaris dins el model d’Atenció al Pacient Fràgil, Sant Pau ha posat en marxa l’Escola de Cuidadors on també participa l’Àrea d’Usuaris i Comunitat de l’Hospital. “El paper de les persones cuidadores molts cops està silenciat”, afirma l’Ainhoa Vilarrubias, de l’Oficina d’Estratègia i Experiència d’Usuari. L’objectiu d’aquesta iniciativa, nascuda també sota el paraigua d’Urgències, “és posar a disposició dels cuidadors de persones vulnerables les habilitats i coneixements necessaris per al maneig d’adults grans o amb malalties cròniques, demència o alguna mena de dependència. Tot amb tallers pràctics per millorar la salut i el benestar dels pacients fràgils i dels mateixos cuidadors. És una porta oberta a la comunitat: venen professionals i persones que no han triat ser cuidadores”.