Vés enrere

LHospital de Sant Pau de Barcelona implanta un innovador dispositiu transcateter per reparar la valvula oblidada sense necessitat dintervenir a cor obert

Actualitat
29/09/2021
L'Hospital de Sant Pau de Barcelona implanta un innovador dispositiu transcatéter per reparar la vàlvula "oblidada" sense necessitat d’intervenir a cor obert
El 29 de setembre és el Dia Mundial del Cor. Sant Pau se suma a aquesta celebració enguany presentant una tècnica innovadora de reparació  transcatéter de la vàlvula tricúspide, amb el Sistema de reparació PASCAL, a pacients amb insuficiència tricúspide. L'Hospital de Sant Pau, ha estat un dels primers centres hospitalaris en realitzar aquest procediment mínimament invasiu que té com a objectiu reparar la vàlvula danyada i, per tant, millorar el pronòstic i qualitat de vida del pacient. Aquest Hospital, pioner en la introducció a la pràctica clínica dels dispositius transcatéter a Espanya i centre amb més experiència en aquest tipus d'intervencions, ha implantat aquest dispositiu amb èxit en 21 pacients.

 
Declaracions de metge i pacient

 

Tot i que es descriu com la "vàlvula oblidada", la regurgitació de la vàlvula tricúspide és una malaltia comuna entre la població general. És una forma de valvulopatia cardíaca causada per la disfunció de la vàlvula tricúspide, que pot provocar danys irreversibles i greus conseqüències per a la salut i la qualitat de vida dels pacients. La prevalença de valvulopatia cardíaca augmenta significativament a partir dels 60 anys, afectant a més del 13% de les persones majors de 75 anys.
 

La reparació transcatéter de la vàlvula tricúspide no requereix aturar el cor ni fer una incisió al tòrax. El procediment es realitza amb una petita incisió a l'engonal a través de la qual s'insereix un catèter llarg i prim, que s'introdueix fins al cor per reparar la vàlvula. Una vegada aquí, la reparació es realitza per mitjà de la implantació d'un dispositiu que subjecta suaument les valves de la vàlvula, omple l'àrea de l'orifici regurgitant i redueix la fuga de sang en direcció contrària a través de la vàlvula tricúspide.

En paraules del Dr. Dabit Arzamendi, cardiòleg de la Unitat d'Hemodinàmica del Servei de Cardiologia de l'Hospital Sant Pau: "La vàlvula tricúspide, coneguda com la "vàlvula oblidada", segueix sent un veritable desafiament. És fràgil, complexa i de difícil accés i hi ha poques opcions de tractament malgrat la càrrega de la malaltia. Es necessiten més alternatives i aquest nou tractament transcatéter de reparació de vàlvules representa una nova esperança per a pacients que pateixen aquesta seriosa patologia".

 

Tot i que no sempre es mostren clarament els símptomes, la insuficiència o regurgitació tricúspide presenta uns signes notables com cansament, augment de pes, venes jugulars disteses, dolor abdominal superior o engrandiment del fetge i de la melsa, entre d'altres. Els símptomes de la malaltia de les vàlvules cardíaques són equívocs i, sovint, s'associen erròniament amb l'envelliment per la qual cosa els pacients no informen sobre això. Com a conseqüència, la malaltia sovint es diagnostica en fase avançada.

Un indicador clar de la valvulopatia pot ser la detecció d'un buf cardíaca, la qual cosa passa després de l'auscultació amb un fonendoscopi, en aquest cas, el pacient ha de ser remès a un cardiòleg que li farà un examen addicional a través d'un ecocardiograma per tal de confirmar el diagnòstic. Per acabar, un equip de professionals en cardiologia decidirà l'opció de tractament més adequada basant-se en directrius científiques i segons el perfil del pacient.

Les teràpies transcatéter mínimament invasives permeten una recuperació més ràpida, redueixen la durada de l'estada hospitalària i permeten que els pacients tornin a la seva vida normal més ràpidament.

És el cas de Pilar Campdelacreu, pacient de 72 anys amb un quadre complex d’insuficiència tricúspide reparada a través d’aquest procediment transcatéter: “havia arribat un moment en el que caminar em cansava molt, pràcticament no podia pujar escales. Després de la intervenció he pogut fer una vida normal, i quasi sense necessitat de recuperació. L’endemà em trobava perfectament i sense cap seqüela”.