Atrás

Sant Pau i lEscola Politecnica Federal de Lausane EPFL descriuen el circuit cerebral responsable de les allucinacions menors en la malaltia de Parkinson

Actualidad
29/04/2021
Sant Pau i l’Escola Politècnica Federal de Lausane (EPFL) descriuen el circuit cerebral responsable de les al·lucinacions menors en la malaltia de Parkinson

L'equip de professionals liderats per Jaume Kulisevsky, director de la Unitat de Parkinson i trastorns del moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i del Grup de recerca de Parkinson i trastorns del moviment a l’IIB Sant Pau, i per Olaf Blanke, de l’EPFL de Lausane, ha desenvolupat un dispositiu robòtic que permet induir al·lucinacions a persones sanes i també a malalts de Parkinson que, combinat amb estudis de ressonància magnètica els ha permès estudiar els circuits cerebrals responsables i identificar que són els mateixos implicats en les al·lucinacions formades que donen lloc a problemes greus als malalts de Parkinson.

 

Al·lucinacions que no es tenien en compte, però que poden ser reveladores

La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més prevalent al món després de l’Alzheimer i afecta sobretot a la gent gran. Es coneix principalment per la tremolor i els moviments involuntaris a les extremitats que provoca en alguns pacients, però en realitat hi ha molts altres símptomes d’aquesta malaltia neurodegenerativa. Les al·lucinacions en aquests pacients són freqüents, però només es consideraven símptomes de Parkinson les al·lucionacions formades, és a dir, aquelles on l’alteració de la percepció és major.

Alguna vegada has sentit que tenies algú al darrere però en canvi no hi havia ningú? O bé et senties “acompanyat” com si hi hagués alguna altra presència en una mateixa estança? També és possible que hagis percebut quasi de reüll que algun animal o objecte passa de pressa. Aquestes són el tipus d’al·lucinacions que s’anomenen “menors” o “no formades”. Són molt freqüents en malalts de Parkinson, esdevenint cada cop més freqüents a mesura que la malaltia avança; i també són comuns entre el 5% de la població sana. 

En el passat, no es donava importància a aquest tipus d’al·lucinacions. S’atribuïen a la medicació o bé quedaven sense identificar perquè la gent no les comparteix, potser per vergonya, o bé perquè els professionals sanitaris no preguntàvem sobre aquest tema. El nostre grup de recerca ja va identificar el paper clau d’aquestes al·lucinacions menors en la malaltia de Parkinson i ara, amb aquest treball podem concloure que els circuits cerebrals responsables són els mateixos que més endavant causaran al·lucinacions majors, un indicador greu de la progressió de la malaltia i el deteriorament cognitiu dels pacients”, explica Jaume Kulisevsky, director de la Unitat de Parkinson i Trastorns del moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, investigador de l’IIB Sant Pau i coautor principal de l’estudi que s’acaba de publicar a la revista Science Translational Medicine.

 

Implicacions pràctiques

L’estudi, que s’ha dut a terme amb persones sanes i pacients de Parkinson de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona i en altres hospitals a Suïssa i França, reafirma les bases funcionals del fenomen de les al·lucinacions i podria ser un bon marcador per a estudiar el progrés de la malaltia.

L’expertesa del grup liderat per Kulisevsky sobre aquest tipus de fenòmens i els seus treballs previs indicant les al·lucinacions menors com a símptomes premotors a tenir en compte, així com la descripció dels circuits d’atenció i connectivitat visual, fan possible que aquest nou dispositiu esdevingui una nova eina per a l’estudi i el diagnòstic del Parkinson. Com en la majoria de malalties neurodegeneratives, cal fer esforços en la detecció precoç i en identificar dianes orientades a desenvolupar tractaments que n’evitin la progressió. L’ús d’aquest aparell robòtic en combinació amb tècniques de ressonància magnètica han permès als investigadors identificar les xarxes cerebrals implicades en les al·lucinacions i descobrir-ne diferents nivells de severitat o deteriorament.

De cara als pacients i a la pràctica clínica, aquest estudi impactarà directament en els següents aspectes:

  • Desestigmatització dels pacients. Els pacients amb malaltia de Parkinson que experimenten al·lucinacions sovint no les comuniquen, perquè temen l’estigmatització de familiars, amics i metges. Si el tema s’aborda des de l’inici i es considera un dels símptomes a valorar, els pacients poden parlar-ne més obertament amb el seu metge.
  • Consciència mèdica. En funció de l’informe, els metges són conscients de les al·lucinacions de presència i dels seus mecanismes cerebrals (i no només sobre les al·lucinacions visuals formades a la malaltia de Parkinson) i han de dedicar temps a avaluar la presència d’aquests símptomes.
  • Comunicació amb pacients i familiars. El nostre article descriu els mecanismes cerebrals de les al·lucinacions de presència i la seva relació amb la malaltia de Parkinson. Els metges poden proporcionar una explicació a les persones afectades, que en trobar-se més informades poden conèixer i gestionar millor la seva malaltia.
  • Diagnòstic. Esperem que en un futur proper els metges puguin emprar la nostra “prova d’estrès d’al·lucinació” per induir al·lucinacions de presència en condicions segures i controlades i quantificar la sensibilitat d’al·lucinació d’un individu. Per tant, el nostre mètode i procediment s’afegeix als procediments mèdics relacionats, com per exemple la prova d’estrès cardíac.

 


Visor de contenido web Visor de contenido web

Imatge amb enllaç per realitzar subscripcions al butlletí
+
Subscriu-te al butlletí
Contacto Comunicación
Jefe de Prensa

Abraham del Moral

Teléfono: 93 553 78 30

Email: adelmoralp@santpau.cat

Alquiler de espacios

Teléfono: 93 553 78 30

Email: espais@santpau.cat