batv
Però la història es remunta al 1401, any en què el Consell de Cent (govern municipal) i el Capítol Catedralici (consell del bisbat) van acordar la unió dels sis petits hospitals (de Colom; de Pere Vilar; de Bernat Marcús; de Sant Pere; de Santa Eulàlia i dels Masells) en un nou més gran, que seria governat pels representants de la ciutat i de l’Església a través de la Molt Il·lustre Administració, una institució que ha perdurat fins als nostres dies.
El 1714, durant el setge de Barcelona, l’hospital va quedar col·lapsat i degut a aquesta sobresaturació es van habilitar molts altres espais extraordinaris per atendre els malalts. L’hospital en general, durant el segle XVII tenia una capacitat de 900-1.000 ingressats diaris. “I durant el setge, a més, podien ingressar fins a 500 soldats en un sol dia, això implicava posar-los a terra, compartir llits, posar els llits tan junts que no es podia netejar entre un i l’altre” explica Reis Fontanals, historiadora i arxivera de la Biblioteca de Catalunya durant tres dècades.
“De vegades hi havia dues o tres fileres de llits, els malalts estaven separats per cortines delimitant els diferents espais segons el tipus de malalties que tenien els ingressats... i els soldats normalment tenien una sala pròpia. Però en èpoques de setge, com va ser durant la guerra de Successió, l’Hospital va ser una de les institucions que més va patir l’impacte del conflicte, perquè es va trobar totalment saturat tant de militars de tots dos bàndols, com de mariners, presoners, desertors, voluntaris, miquelets... i a més tota la població civil que, a causa del temps que va durar el setge de Barcelona, van tenir tota una sèrie de malalties i de problemes físics que varen multiplicar per tres el nombre d’ingressats durant el període de la guerra”, comenta Fontanals.
