En motiu de la Diada de Catalunya, a Sant Pau volem celebrar-la recuperant una part de la nostra història, que és també la història del nostre país i de la nostra ciutat. Recuperem el relat del nostre passat.

Després d’un setge de més d’un any, l’11 de setembre de 1714 la ciutat de Barcelona va caure enfront les tropes enemigues, posant fi al conflicte internacional de la Guerra de Successió (1701-1714) al tron espanyol.

Una guerra d’aquestes característiques i un setge d’aquest abast van suposar un desastre per la ciutat, per a les seves institucions i molt especialment per als seus ciutadans. Tot i que en motiu del conflicte es van habilitar diversos hospitals de sang, l’aleshores Hospital de la Santa Creu, ubicat al carrer Hospital de Barcelona (on es troba actualment la Biblioteca de Catalunya), era l’únic hospital general de la ciutat i de Catalunya. I com a tal va ser una de les institucions que més va patir l’impacte de la guerra.

La història de Sant Pau, la història de Barcelona

Com a centre assistencial de referència, l’Hospital va dur un registre exhaustiu d’ingressos al llarg de tot el conflicte. Per tant, gràcies a aquesta feina dels seus professionals compta amb un arxiu únic que representa un fidel reflex del desenvolupament de la guerra.

A través dels registres es poden identificar el moments de setge, d’atac intens o d’arribada de reforços aliats, entre d’altres. Se sap que entre el 1705 i el 1714 l’Hospital va atendre més de 18.000 militars ferits, els quals procedien d’ambdós bàndols. I degut a que hi havia un registre diferenciat, se sap que el nombre de civils podria haver excedit en més de la meitat al de militars.

En els moments de setge, es pot comprovar com s’intensificava l’activitat hospitalària. Els registres mostren un gran nombre de soldats que ingressen, són donats d’alta per retornar al front i tornen a ingressar al cap de pocs dies, reflectint els atacs i bombardejos als que va ser sotmesa Barcelona. En aquests pics d’activitat bèl·lica també augmenta la presència de població civil ferida, ja que la implicació popular en la defensa de Barcelona (miquelets i voluntaris) també va ser molt important.

A més, el port de Barcelona era un dels principals punts d’arribada de reforços aliats. Entre 1705 i el 1712 van arribar més de 50.000 soldats i com que els viatges en vaixell eren llargs i es feien en condicions precàries, molts d’aquests soldats en arribar ingressaven directament a l’Hospital per recuperar-se.

Està documentat un cas paradigmàtic. La jornada del 28 de juny del 1712 quan van arribar 6.000 militars i més de 500 van ser ingressats directament a l’Hospital de la Santa Creu.

Conseqüències econòmiques

Una de les principals conseqüències per l’Hospital va ser en termes econòmics. Per refer-se del gran esforç bèl·lic, la institució va haver de vendre una gran quantitat de patrimoni i a l’acabar el conflicte acumulava un deute de 18.000 lliures, l’equivalent al seu pressupost anual. 

Malgrat el mal estat de les finances, al acabar la guerra l’Hospital va saber refer-se. La recuperació econòmica va ser possible gràcies a la contribució dels barcelonins i la població civil, que es va implicar de manera directa en el finançament.

Una vegada més, aquest excepcional moment de la nostra història és un exemple de la capacitat de resiliència de l’Hospital i del fort vincle que, des de fa més de sis segles, l’uneix a la història de Barcelona i del nostre territori.