Ruta de navegació

Actualitat

null Els pacients amb ictus i COVID19 tenen ictus mes greus i amb major mortalitat

Actualitat
19/12/2021
Els pacients amb ictus i COVID-19 tenen ictus més greus i amb major mortalitat

Un equip d’investigadors liderat pel Dr. Joan Martí Fàbregas, cap clínic del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau i cap del grup de recerca en malalties cerebrovasculars a l’Institut de Recerca de Sant Pau, acaba de publicar un estudi sobre la relació pronòstica entre ictus i Covid-19.  Es tracta d’un estudi multicèntric en el qual han participat neuròlegs de la majoria d’hospitals de Catalunya i que es va poder realitzar durant el pic de la pandèmia de març a maig del 2020. L’estudi, publicat al número de desembre de la prestigiosa revista Stroke, recull les dades de 701 pacients d’ictus isquèmic, 91 dels quals tenia infecció per COVID-19.

Se sap que el 57% de pacients amb COVID-19 experimenten alguna manifestació neurològica i també que el risc de mortalitat i morbiditat per COVID-19 s’incrementa en aquells pacients que tenen factors de risc vascular. Tanmateix, fins ara no hi havia estudis sobre la relació entre COVID-19 i ictus en quant a pronòstic vital i funcional. Per altra banda, si efectivament existeix una relació i el pronòstic fos pitjor, caldria diferenciar si això és degut a la mateixa infecció viral o a interferències de la pandèmia en els sistemes d’assistència extra i intrahospitalàris.


“Hem observat que els ictus amb infecció concomitant per COVID-19 són més greus que els que no tenen infecció per COVID-19. Igualment, la mortalitat del grup de pacients amb ictus i COVID-19 és el triple que la mortalitat en els pacients sense COVID-19”, explica el Dr. Martí Fàbregas. “Malgrat el pitjor pronòstic que observem en els pacients amb ictus i COVID-19, el nostre estudi també conclou que si el pacient supera la infecció per COVID-19, la probabilitat de tenir un bon pronòstic funcional, és a dir, de quedar independent per les activitats bàsiques de la vida diària com la higiene personal, menjar o vestir-se, és la mateixa per que la dels pacients sense COVID-19”, afegeix Martí Fàbregas. “Per altra banda, tot i que la pandèmia va comprometre l’assistència dels pacients amb ictus degut al col·lapse hospitalari, en aquest estudi es demostrà que el mal pronòstic es deu a la pròpia infecció pel virus, no a dificultats logístiques”, conclou.
Aquest treball és el primer que aborda la relació pronòstica entre ictus isquèmic i COVID-19 i suposa un primer pas per a entendre fins a quin punt la fisiopatologia de l’ictus en pacients amb COVID-19 és diferent als pacients sense infecció per COVID-19. Futurs estudis permetran que això es tradueixi en propostes de tractaments específics per a cada tipus de pacient o en recomanacions per millorar la resposta dels sistemes de salut en situacions de pandèmia. 
Un dels punts forts de l’estudi és la quantitat i la consistència de les dades que s’han inclòs. La col·laboració de molts hospitals en moments crítics va permetre accedir a gran quantitat de dades i d’informació rigorosa sobre els pacients amb ictus en 19 hospitals catalans. L’estudi, encapçalat per Sant Pau, ha comptat amb la col·laboració de l’Hospital de Bellvitge, Hospital Vall d’Hebron, Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital Clínic, Hospital Joan XXIII, Hospital Moisès Broggi, Hospital Dr. Josep Trueta, Hospital Arnau de Vilanova, Hospital del Mar, Hospital comarcal de l’Alt Penedès, Hospital Parc Taulí, Hospital de Mataró, Hospital Mútua de Terrassa, Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, Hospital General de Granollers, Hospital d’Igualada, Hospital de Figueres, el Consorci Sanitari de Terrassa i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. 

Article de referència